Elvira Gentil
| Elvira Gentil | |
|---|---|
| Bizitza | |
| Jaiotza | Votorantim, 1930eko irailaren 13a |
| Herrialdea | |
| Bizilekua | São Paulo |
| Heriotza | Itapecerica da Serra, 2025eko urtarrilaren 14a (94 urte) |
| Hezkuntza | |
| Hizkuntzak | portugesa brasildar portugesa |
| Jarduerak | |
| Jarduerak | aktorea, antzerki aktorea, antzerki zuzendaria eta antzerki ekoizlea |
Elvira Lima Gentil (Votorantim, 1930eko irailaren 13a – Itapecerica da Serra, 2025eko urtarrilaren 14a)[1] brasildar aktore, ekoizle eta antzerki zuzendaria izan zen[2].
Bizitza
[aldatu | aldatu iturburu kodea]Elvira Lima Gentil, São Paulo estatuko Votorantim hirian jaioa, Adir de Lima antzerkigilearen arreba eta Afonso Gentil zuzendariaren emaztea izan zen[3]. Bere semeak, Décio Gentilek, antzezlanak idazten ditu[4].
Bizitza antzerkiari eskaini zion gehiago aktore eta zuzendari gisa. São Pauloko TV Cultura kateko telebista-antzerkian ere antzeztu zuen aldizka[5]. Telenobelan behin bakarrik agertu zen, 1964an SBT kateko Meus Filhos, Minha Vidan Jandira andrearen papera bete zuenean[6].
Urte askotan antzerki ikastaroak eman zituen São Paulon eta Adingabeen Ongizaterako Estatu Idazkaritzari zerbitzuak eskaini zizkien antzerkigintza arloan[7].
Sariak
[aldatu | aldatu iturburu kodea]1973: São Pauloko Arte Kritikarien Elkartearen saria (zuzendari onenaren kategorian, Carlos Alberto Soffrediniren Mais Quero Asno Que Me Carregue, Que Cavalo Que Me Derrube antzezlanarengatik)
Lanak
[aldatu | aldatu iturburu kodea]Telebista
[aldatu | aldatu iturburu kodea]- 1975/1985: TV Cultura kateko telebista-antzerkia (Ademar Guerraren zuzendaritzapean): Antígona, A Dama de Bruxelas, O Caso dos 10 Negrinhos, A Bruxa de Évora, Napoleão e Elvira.
- 1984: Meus Filhos, Minha Vida (TVS katea)
- 1997: A Vida de Santa Terezinha (Rede Vida katea)
Antzerkia
[aldatu | aldatu iturburu kodea]Aktore gisa
[aldatu | aldatu iturburu kodea]| Urtea | Izenburua | Egilea | Zuzendaria | Antzokia edo konpainia |
|---|---|---|---|---|
| 1965 | A Sapateira Prodigiosa | Federico García Lorca | Osmar Rodrigues Cruz | Teatro Popular do SESI |
| 1966 | O Sistema Fabrizzi | Albert Husson | Maurice Vanneau | Teatro Aliança Francesa |
| 1967 | Marat Sade | Peter Weiss | Ademar Guerra | Teatro Sérgio Cardoso, Teatro São Pedro, Teatro Guaíra |
| 1968 | A Cozinha | A. Wesker | Antunes Filho | |
| 1969 | Um Gosto de Mel | Shelaah Delaney | Ewerton de Castro | |
| 1970 | Hans Staden | Francisco Pereira da Silva | Osmar Rodrigues Cruz | Teatro São Pedro |
| 1979 | Sabatina Passada a Limpo | Fernando Popoff | Afonso Gentil | Teatro Markantti |
| 1980 | O Hóspede Inesperado | Agatha Christie | ||
| 1981 | A Dama das Camélias | Alexandre Dumas (semea) | José Rubens Siqueira | Teatro Cenarte |
| 1989 | A Teia de Aranha | Agatha Christie | Elvira Gentil | Teatro Markantti |
| 1993 | A Casa de Bernarda Alba | Federico García Lorca | Laerte Morrone | Memorial da América Latina |
| 2005 | Bidú Sayão – Uma Homenagem | Adir de Lima, Décio Gentil | Teatro São Pedro |
Zuzendari gisa
[aldatu | aldatu iturburu kodea]| Urtea | Izenburua | Egilea | Antzokia edo konpainia |
|---|---|---|---|
| 1972 | O Cristo Nu | Carlos Alberto Soffredini | |
| 1973 | Mais quero asno que me carregue do que cavalo que me derrube | Teatro Ruth Escobar | |
| 1974 | O Santo e a Porca | Ariano Suassuna | Teatro Núcleo Expressão de Osasco |
| 1975 | A Moreninha | Antonio Macedo | |
| O Cordão Umbilical | Mário Prata | Escola de Samba Camisa Verde | |
| 1977 | Os Invasores | Eudinir Fraga | Teatro Markantti (Zero Hora proiektuaren baitan) |
| 1978 | Castro Alves Pede Passagem | Gianfrancesco Guarnieri | Teatro da CESP |
| 1979 | O Mágico de Oz | L. Frank Baum, Tatiana Belinky | |
| 1980 | A Via Sacra dos Inocentes | Elvira Gentil | Conservatório Musical de Tatuí |
| 1981 | O Santo e a Porca | Ariano Suassuna | Teatro da CESP |
| 1982 | No Natal a Gente Vem Te Buscar | Naum Alves de Souza | Grupo Semente, Teatro Markantti |
| 1983 | Alice Candura, Pura, Pura | Naum Alves de Souza, Ana Luisa Fonseca, Luís Carlos Cardoso | Grupo Semente/Teatro Markantti, Centro Cultural São Paulo |
| 1984 | A Menina da Minha Rua | Afonso eta Décio Gentil | Teatro Markantti, Centro Empresarial de São Paulo |
| As Troianas | Euripides | Grupo Semente/Teatro Mazzaropi, Teatro Markantti | |
| 1985 | Ligue Deslig - o Gibí da Energia | Vanice Pedrazzini, Décio Gentil | Teatro da CESP/Feira da Energia, Anhembí parkea |
| O Crime da Cabra | Renata Pallotini | Teatro Mazzaropi e Markantti | |
| Pedro Pedreiro | |||
| 1986 | A Resistência | Maria Adelaide Amaral | |
| A Turma | Afonso Gentil | Teatro do Centro Empresarial | |
| Lillion | Ferenc Molnar | Grupo Semente/Teatro Markantti | |
| Rodinette | Renata Pallotini | Teatro Treze de Maio, Teatro Markantti | |
| 1987 | A Teia de Aranha | Agatha Christie | Teatro Markantti |
| 1994 | O Montador | Adir de Lima, Décio Gentil | Teatro João Caetano, TBC |
| 1998 | Espartilho | Antonio José dos Santos | Teatro Mazzaropi, Teatro Sérgio Cardoso, Centro Cultural São Paulo-Sala Jardel Filho |
| 2000 | O Empresário | Wolfgang Amadeus Mozart | Teatro Mazzaropi |
| 2001/2002 | A Noiva do Condutor | Noel Rosa | Teatro São Pedro/Festival de Inverno de Campos do Jordão; Teatro da Paz em Belém do Pará (Festival de Ópera) |
| 2001 | A Flauta Mágica | Wolfgang Amadeus Mozart | Teatro São Pedro |
| 2002 | La Serva Padrona | Giovanni B. Pergolesi | |
| 2003 | As Rainhas Magas | Renata Pallotini | Casa de Cultura - Mazzaropi |
| 2004 | Ifigênia em Áulis | Euripides | Grupo Teatral de Itú |
| 2004/2005 | Bidú Sayão – Uma Homenagem | Adir de Lima, Décio Gentil | Teatro São Pedro |
| 2006 | No Natal a Gente Vem Te Buscar | Naum Alves de Souza | |
| Aves Exóticas Voam Para Vazabarrís | Décio Gentil, Adir de Lima | Grupo Teatral de Itú | |
| 2007 | Revisão de Prova | Décio Gentil | Teatro Sérgio Cardoso |
| Quarta Feira Lá em Casa, sem Falta | Mario Brasini | ||
| 2008 | A Cartomante | Machado de Assis, Fernando Calvoso | |
| 2008/2009 | O Crime da Cabra | Renata Pallotini | Departamento do Arquivo Miroel Silveira/Teatro da ECA-USP |
Erreferentziak
[aldatu | aldatu iturburu kodea]- ↑ (Portugesez) «Aos 94 anos, morre Elvira Lima Gentil, uma das pioneiras do teatro sorocabano» Portal Porque 2025-01-14 (kontsulta data: 2025-01-16).
- ↑ (Portugesez) Rascov, Eduardo. «Conheça os curadores do II Festival Ibero-Americano de Teatro» Memorial da América Latina 2009-02-27 jatorrizkotik artxibatua (artxibatze data: 2016-01-26) (kontsulta data: 2025-01-16).
- ↑ (Portugesez) «Ao 79 anos, Elvira Gentil dirige novo espetáculo» Jornal Cruzeiro do Sul 2011-09-18 (kontsulta data: 2025-01-16).[Betiko hautsitako esteka]
- ↑ (Portugesez) Anuário do teatro brasileiro. Serviço Nacional de Teatro, Fundação Nacional de Arte (Brasil) - Editora Ministério da Educação e Cultura, DAC, FUNARTE (argitaratze data: 1976).
- ↑ (Portugesez) «Elvira Gentil» Enciclopédia Virtual do Teatro Brasileiro jatorrizkotik artxibatua (artxibatze data: 2010-07-31) (kontsulta data: 2025-01-16).
- ↑ (Portugesez) Fernandes, Ismael. (1987). Memória da telenovela brasileira. Editora Brasiliense.
- ↑ (Portugesez) Revista Visão. (argitaratze data: 1989), 73 or..