Eva Serra

Eva Serra
	; (2004)
Bizitza
Jaiotzako izen-deiturak	Eva Serra i Puig
Jaiotza	Bartzelona, 1942ko uztailaren 27a
Herrialdea	Espainia
Heriotza	Bartzelona, 2018ko uztailaren 3a (75 urte)
Hobiratze lekua	Les Corts Cemetery (en)
Familia
Aita	Josep de Calassanç Serra i Ràfols
Anai-arrebak	ikusi Blanca Serra i Puig (en) ; Josep de Calassanç Serra i Puig (en) ;
Familia	ikusi Joana Serra (en) (iloba);
Hezkuntza
Heziketa	Bartzelonako Unibertsitatea ; (1963 - 1967) lizentzia : humanitateak
Hizkuntzak	katalana; gaztelania
Jarduerak
Jarduerak	historialaria eta unibertsitateko irakaslea
	Parte-hartzailea Manifest Koiné ;
Lantokia(k)	Katalunia
Enplegatzailea(k)	Bartzelonako Unibertsitate Autonomoa (1970 - 1974); Bartzelonako Unibertsitatea (1974 - 1991); Pompeu Fabra Unibertsitatea (1991 - 1997); Bartzelonako Unibertsitatea (1997 - 2012)
Jasotako sariak	ikusi Premi Justícia de Catalunya (2008) ;
Kidetza	Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (en)
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoa	National Front of Catalonia (en) ; Socialist Party of National Liberation (en) ; Socialist Party of National Liberation - Provisional (en) ; Independentists of the Catalan Countries (en) ; Q20103112 ; Q8207314 ; People's Unity Assembly (en) ; Herri Batasuneko Hautagaitza

Eva Serra i Puig (Bartzelona, 1942ko uztailaren 27a – 2018ko uztailaren 3a) historialari eta saiakeragile kataluniar ezaguna izan zen.^[1]

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kataluniako independentismoarekin oso lotuta egon zen. Hirurogeigarren hamarkadan militante bezala Front Nacional de Catalunyan aritu zen. 1968an alderdi hori utzi zuen PSANen sartzeko. 1974an PSAN alderdian zatiketa bat gertatu zen, PSAN-Provisional sortuz, 1978an Independentistes dels Països Catalans erakundean bilakatu zena.^[2]^[3]

1977an bere ahizpa Blancarekin batera atxilotua izan zen ETA politiko-militarrarekin kolaborazioaren akusaziopean. 1980ko uztailaren 10ean berriro ere atxilotu zuten. 1981ko abenduan Terra Lliurerekin kolaboratzeagatik atxilotu zuten. Kasu guztietan aske gelditu zen.

1991ko ekainaren 8an Lluís Maria Xirinacs eta Carles Benítezekin batera Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (AUA) erakundea bultzatu zuen. AUA 1993an Assemblea d'Unitat Popular erakundean integratu zen. 1991tik 1997ra Pompeu Fabra Unibertsitatean aritu zen eta, ondoren, berriro ere, Bartzelonako Unibertsitatera joan zen. 2002tik, Institut d'Estudis Catalans barruan, historia-arkeologia saileko partaidea izan zen.

2008an Kataluniako Justiziaren Saria jaso zuen.

La Guerra dels Segadors (1966)
Els cereals a la Barcelona del segle XIV (1967), doktoreago tesia
La societat rural catalana del segle XVII. La baronia de Sentmenat. Un exemple local del Vallès Occidental (1590-1729) (1978)
La Revolució Catalana de 1640 (1991)
Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (1997), Gran Enciclopèdia Catalana
Escrits polítics del segle XVII, II. Secrets públics de Gaspar Sala i altres textos (1998)

Notes sobre els orígens i l'evolució de l'emfiteusi a Catalunya, Estudis d'Història Agrària, 1987
Tensions i ruptures de la societat catalana en el procés de formació de l'Estat Modern, Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 1987
De la puixança a la decadència: els conflictes del segle XVII, L'Avenç, 1995
Les corts de 1701-1702: la represa política a les vigílies de la guerra de successió, L'Avenç, 1996
D'avui estant: la vigència de Fuster com a historiador, L'Espill, 2002
Catalunya, la Mediterrània, Nàpols i el Consell d'Itàlia, L'Avenç, 2002
Ferran de Sagarra i de Siscar, semblança biogràfica^[4]
Les corts catalanes, una bona font d'informació històrica^[5]
El Tractat dels Pirineus 350 anys després