Maria Aurèlia Capmany

Wikipedia, Entziklopedia askea
Maria Aurèlia Capmany
MACapmany.jpg
Escut de Barcelona.svg
Bartzelonako Udaleko zinegotzia

1983 - 1991
Bizitza
Izen osoa Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Jaiotza Bartzelona1918ko abuztuaren 3a
Herrialdea  Katalunia
Bizilekua Bartzelona
Heriotza Bartzelona1991ko urriaren 2a (73 urte)
Familia
Aita Aureli Capmany i Farrés
Hezkuntza
Heziketa Bartzelonako Unibertsitatea
Hizkuntzak katalana
gaztelania
Jarduerak
Jarduerak eleberrigilea, antzerkigilea, saiakeragilea, idazlea, itzultzailea, gidoilaria eta politikaria
Jasotako sariak
Mugimendua errealismoa
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoa Kataluniako Sozialisten Alderdia

fmac.org
IMDB: nm0133102 Find a Grave: 24001349 Edit the value on Wikidata

Maria Aurèlia Capmany i Farnés ( Bartzelona, 1918ko abuztuaren 3a - 1991ko urriaren 2a ) kataluniar eleberrigile, antzerkigile eta saiogilea izan zen. Feminista, kultur ekintzaile eta antifrankista ezaguna ere izan zen. [1]

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Sebastià Farnés intelektualaren biloba izan zen, berori Katalanaren Paremiologia Konparatuaren egilea, eta Aureli Capmanyren alaba, folklorista eta kolaboratzaile izan zena haurrentzako aldizkarietan. Bartzelonan eman zuen gaztaroa familiak Ramblatik gertu zuen etxebizitzan. Generalitatearen Institutu-Eskolan egin zituen ikasketak eta Filosofian lizentziatu zen gerraostean, Bartzelonako Unibertsitatean. [2]

Maria Aurèlia Capmany, 3 urte zituela, Jordi nebarekin.

1940ko eta 1950eko hamarkadetan irakasle aritu zen Albéniz institutuan, Badalonan, eta Isabel de Villena ikastetxean, Bartzelonan. Beira grabatua ere landu zuen, unibertsitate garaian ikasitako ofizio. [2]

Necessitem morir eleberria (1952an argitaratua) finalista izan zen 1947an Joanot Martorell Sarian. Saria bera hurrengo urtean irabazi zuen Capmanyk El cel no és transparent aurkeztuta. Bi lanok katalanez (hizkuntza ez-oficiala, baina baimenduta diktadura garaian) idatzi zituen. Narratzaile gisa honako eleberriek ekarri zioten ospea: Betúlia, El gust de la pols eta Un lloc entre els morts, azkena Sant Jordi Saria 1968an. 1981ean Ramon Fuster Saria jaso zuen, Kataluniako Filosofian eta Letretan eta Zientzietan Doktore eta Lizentziatuen Elkargo Ofizialak emana. [3] 1983an El malefici de la reina d´Hongria lanak Serra d'Or Kritika Saria eman zion Haur eta Gazte Literaturan

Kataluniako idazle polifazetikoenetarikoa izan zen Capmany, narrazioaz gain itzulpengintzan ere jardun baitzuen, eta antzerkia, saiakera eta bestelako literatura-generoak ere landu baitzituen. Marina Rossellek musika jarri zien haren zenbait testuri: Soc una dona, El penjat, Cançó del lladre, El jutge, etab. [4]

Dramaturgia arloan, Ricard Salvatekin batera ( 1959 ) sortu zuen Adrià Gual Arte Dramatiko Eskola. Irakasle, aktore eta zuzendari lanetan jardun zuen bertan. Horretaz gain, berak idatzitako lanak estreinatu zituen, hala nola, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret langileen abokatua zen Katalunian eta 1920an erail zuten.

Saiakeran ezagunak dira Capmanyren lanak emakumearen egoerari buruzkoak, batez ere La dona a Catalunya: consciència i situació, 1966an idatzia. Artikulu ugari ere eskaini zien Kataluniako kulturaren eta gizartearen zenbait alderdiri. Halaber, aipatzekoak dira bere memoria liburuak: Pedra de toc (1 eta 2), Mala memoria eta Això era i no era.

Capmanyk parte hartu zuen "Míting de la Llibertat" (1976ko ekainaren 22an) eta (PSC) Kataluniako Alderdi Sozialistaren prozesu eratzailean (1976ko azaroan).

Lehen legegintzaldietan, Kultura eta Argitalpen arloetako zinegotzi eta zuzendaria izan zen Bartzelonako Udalean, (PSC) Kataluniako Alderdi Sozialistaren izenean, eta Bartzelonako Diputazioaren kide 1983tik zendu zen arte. [2] Katalanezko Idazleen Elkarteko kide izan zen, baita Kataluniako Pen Clubeko presidentea ere.

Gaixotasun luze batek jota hil zen Bartzelonan 1991ko urriaren 2an eta Collserola hilerrian erraustu zuten. [5]

Antzezlanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Hainbat generotan lan zabala eta emankorra egin zuen: [6]

Eleberria[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Hil behar dut . Bartzelona: Aymà, 1952 / Bartzelona: Proa, 1977
  • L'altra ciutat . Bartzelona: Selecta, 1955
  • Tana edo zoriontasuna . Palma de Mallorca: Moll, 1956
  • Betúlia . Bartzelona: Selecta, 1956
  • Ara . Bartzelona: Albertí, 1958 / Bartzelona: Plaza & Janés, 1988
  • Traduït de l'americà . Bartzelona: Albertí, 1959
  • El gust de la pols. Bartzelona: Helmuga, 1962 / Bartzelona: Edicions 62, 1986
  • The pluja als vidres . Bartzelona: Club Editor, 1963
  • Desertuko dels hil egiten da. Bartzelona: Okzitania, 1966
  • Un lloc entre els morts. Bartzelona: Nova Terra, 1967 / Bartzelona: Laia, 1979 / Bartzelona: Edicions 62, 1984 / Bartzelona: Proa, 1999
  • Feliçment, jo sóc una dona. Bartzelona: Nova Terra, 1969 / Bartzelona: Laia, 1983 / Bartzelona: Barcanova, 1994
  • Vitrines d'Amsterdam . Bartzelona: Club Editor, 1970
  • Quim-Quima . Bartzelona: Estela, 1971 / Bartzelona: Laia, 1977 / Bartzelona: Planeta, 1991
  • El jaqué de la democràcia. Bartzelona: Nova Terra, 1972 / Bartzelona: La Magrana, 1987
  • Vés-te'n ianqui . Bartzelona: Laia, 1980 / Bartzelona: Barcanova, 2006
  • Kolore gehiago blau . Bartzelona: Planeta, 1983
  • Sant Jordi txapela . Bartzelona: Planeta, 1988.

Narrazio laburra[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1958
  • Cartes impertinenteak dona-tik dona-ra . Palma de Mallorca: Moll, 1971
  • Numnius Dexter Optatur, Erromako Aita Santua . Bartzelona: Tarot, 1971
  • Coses i sudurrak . Bartzelona: La Magrana, 1980
  • Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió ( Pere Calders-ekin ). Bartzelona: Helmuga, 1988
  • Dames d'autres temps horiek . Bartzelona: Planeta, 1990
  • De veu a veu: kontes i narrazioak . ( Montserrat Roig-ekin ). Bartzelona: Cercle de Lectors, 2001

Haur literatura[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Anna, Bel i Carles . Bartzelona: Lumen, 1971
  • Ez teu, ezta meu . Bartzelona: La Galera, 1972
  • L'alt rei en Jaume . Bartzelona: Aymà, 1977
  • Àngela i els vuit mil policies . Bartzelona: Laia, 1981
  • El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Bartzelona: Barcanova, 1982
  • Contes. Bartzelona: Publications de l'Abadía de Montserrat, 1993
  • Rialla del mirall . Bartzelona: Empúries, 1989

Antzerkia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Zure i hipokrita . Palma de Mallorca: Moll, 1960
  • Vent de garbí i una mica de por . Palma de Mallorca: Moll, 1968
  • Francesc Layret-en bizitzaren eta heriotzaren inguruko galderak eta erantzunak Kataluniako advocat dels obrers . [Xavier Romeu i Joverrekin]. Paris: Edicions Catalanes de Paris, 1970 / Madril: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Bartzelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
  • L'ombra de l'escorpí . Valentzia: Gorg, 1974
  • Tirant lo Blanc . Bartzelona: Edebé, 1974
  • Tirant lo Blanc . Valentzia: Eliseu Climent / 3i4, 1980
  • Ca, barret! [Jaume Vidal Alcoverrekin]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Saiakera[aldatu | aldatu iturburu kodea]

* Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958

  • Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
  • La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
  • Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
  • El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
  • El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  • Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992
  • Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
  • Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
  • La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
  • Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
  • El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
  • El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  • Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Egunkari eta oroitzapenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

* Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974

  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989
  • Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Komikia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

* Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

  • Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Gidoiak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

* L'alt rei en Jaume. Televisión, 1977 – 1978

  • La nina. Televisión, 1977-1978 (basado en Casa de muñecas de Ibsen).
  • Tereseta-que-baixava-les-escales. Televisión, 1977-1978 [basado en el cuento homónimo de Salvador Espriu]
  • Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
  • La nit catalana. Televisión, 1978-1979
  • Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
  • Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casete (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980
  • L'alt rei en Jaume. Televisión, 1977 – 1978
  • La nina. Televisión, 1977-1978 (basado en Casa de muñecas de Ibsen).
  • Tereseta-que-baixava-les-escales. Televisión, 1977-1978 [basado en el cuento homónimo de Salvador Espriu]
  • Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
  • La nit catalana. Televisión, 1978-1979
  • Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
  • Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casete (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

Lan osoak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Lan osoa (7 liburuki). Bartzelona: Columna, 1993 - 2000 (Guillem-Jordi Graells-ek editatua).

Itzulpenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Frantsesetik[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • BALZAC, Honoré de : Vautrin-en azken haragiztatua . Bartzelona: Nova Terra, 1972
  • DURAS, Marguerite : Un dec contra el pacífic [ Un barrage contre le Pacifique ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 2, 1965
  • FOURNIER, Alain : Meaulnes handia [ Le grand Meaulnes ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Trapezi 10, 1966
  • KASSAK, Fred: Carambolades [ Carambolages ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
  • LAFONT, Robert: Okzitaniako literaturaren historia . Bartzelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
  • PROUST, Marcel: Temps perdut [ À la recherche du temps perdu ]. Bartzelona: Columna, 1990-1991 [Jaume Vidal Alcoverrekin]
  • SARTRE, Jean-Paul : Fenomenologia i existencialisme [ L'existencelisme est un humanisme ]. Bartzelona: Laia, 1982
  • SIMENON, Georges: Liberty taberna . Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
  • SIMENON, Georges: The gos groc [ Le chien jaune ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Bartzelona: Àrea, 1989 / Bartzelona: Columna, 1995
  • SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla [ La nuit du carrefour ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
  • SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa . Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
  • SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [ Maigret et le client du samedi ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
  • SIMENON, Georges: Signat Picpus [ Signée Picpus ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
  • STEWART, Terry: Mà forta [ La belle vie ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
  • VÉRY, Pierre: Tanatorioko Marcel jauna . Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
  • VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [ Goupi Mans-Rouges ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Italieratik[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • CALVINO, Italo : El baró rampant [ Il barone rampante ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Bartzelona: Avui, 1995
  • CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [ Il taglio del bosco ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Trapezi 8, 1966
  • CHIARINI, Luigi: Art i técnica del film [ Artearen eta filmaren teknika ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
  • LIONNI, Leo : Frederick . Bartzelona: Lumen, 1969
  • PASOLINI, Pier Paolo: Bizitza bortitza [ Una vita violenta ]. Bartzelona: Edicons 62, Col. The Balancí 32, 1967
  • PAVESE, Cesare : La lluna i les fogueres ['Ilargia eta falò ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 12, 1965
  • PIRANDELLO , Luigi : Hau nit inprobisatu [ Questa notte si recite a soggetto ]. Bartzelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
  • PRATOLINI, euskara : Amants pobreen kronika [ Cronache di poveri amanti ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 1, 1965
  • PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [ Metello ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 15, 1966
  • VITTORINI, Elio : Conversa a Sicília [ Conversazione in Sicilia ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 19, 1966

Bibliografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Iturri bibliografikoak eta dokumentalak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
  • DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
  • DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
  • DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
  • DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
  • Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
  • (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
  • (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
  • (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
  • (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
  • (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
  • (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
  • (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
  • (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
  • (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
  • Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
  • Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
  • Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
  • Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
  • Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
  • Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
  • Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
  • Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
  • Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. Dale May 2000.
  2. a b c .
  3. .
  4. .
  5. .
  6. .

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]