Madame de La Fayette

Wikipedia, Entziklopedia askea
Mme de La Fayette» orritik birbideratua)
Madame de La Fayette

Bizitza
JaiotzaParis1634ko martxoaren 18a
Herrialdea Frantzia
Lehen hizkuntzafrantsesa
HeriotzaParis1693ko maiatzaren 25a (59 urte)
Hobiratze lekuaChurch of Saint-Sulpice (en) Itzuli
Hezkuntza
Hizkuntzakfrantsesa
Jarduerak
Jarduerakidazlea, salonnièrea, eleberrigilea, historialaria, gutun idazlea eta lagun egiteko andrea
Lan nabarmenak
MugimenduaKlarinetea
Précieuses (en) Itzuli
Klasizismoa
Izengoitia(k)Madame de la Fayette

IMDB: nm0478548 Allocine: 69147 Edit the value on Wikidata

Marie-Madeleine Pioche de La Vergne, La Fayetteko kondesa [1] (Paris, 1634ko martxoaren 18a -1693ko maiatzaren 25a), Madame de La Fayette moduan ezagunagoa den idazle frantsesa. Berak idatzi zuen Frantziako lehenengo eleberri historikoa: Clèvesko Printzesa.

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Marie-Madeleine Pioche de La Vergne Parisen jaio zen, nobleziako familia aberats batean, Richelieu kardinalaren oso gertukoa.

Gazte denboran, garai hartako idazle asko ezagutu zituen (Voiture, Chapelain...), sarri joaten baitziren beraien etxera, amaren adimenaren eta edertasunaren bila. Aita, bitartean, ingeniari militarra zenez lanbidez, gerran zebilen Richelieuren armadarekin. 1649an hil zitzaien, berak hamabost urte zituela, eta bere heriotzak aldaketa handiak ekarri zizkion familiari[2]. 1650ean ama berriro ezkondu zen Renaud de Sévignérekin, Marie de Sévignéren osaba. Handik aurrera eta bizitza osoan lagun minak izan ziren Madame de La Fayette eta Marie de Sévigné.

1651ean Austriako Ana erreginaren ohorezko dama izendatu zuten. Orduan hasi zen literatura ikasten Gilles Ménage irakaslearekin, italiera eta latina irakatsi zizkionarekin. Garai hartako literatur aretorik garrantzitsuenetan ibili zen, hala nola, Rambouillet eta Plessis-Balliére-ko markesenetan eta Madeleine de Scudéryrenean.

1655ean, François Motier Lafayetteko kondearekin ezkondu zen, eta Auverniara joan zen bizitzera, senarrak zuen jauregira. Lafayetteko kondearekin bi ume izan zituen. Senarrarekin zuen harremana hoztu eta Marie-Madeleine Parisera itzuli. Han bere literatur aretoa sortu zuen, arrakasta handia izan zuelarik. 1659an Parisen bizitzen geratzea erabaki zuen, eta 1662an La Princesse de Montpensier argitaratu zuen, bere izena zehaztu gabe. 1655etik 1680ra La Rochefoucauld-en lagun mina izan zen, eta haren bidez orduko idazlerik onenak ezagutu zituen, Racine eta Boileau, besteak beste. 1669an Zaïde lanaren lehen liburukia argitaratu zuen, Segrais ezizenarekin. Hamar liburukiz osatutako obra hori 1671n amaitu zuen. Zaïdek halako arrakasta izan zuen, ezen argitalpen ugari izan zituen eta hizkuntza askotara itzuli zen.

Bera hil ondoren argitaratu ziren bere lan batzuk: La Comtesse de Tende (1718), Histoire d'Henriette d'Angleterre (1720) eta Memoires de la Cour de France (1731).

Clèvesko Printzesa[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Clèvesko printzesa da La Fayetteren eleberririk ezagunena, 1672an idatzi zuen arren 1678an argitaratu zena egilearen izenik gabe (ez zuen bere izenik aipatu nahi izan, beldur zelako izenak liburuaren arrakasta murriztearekin; baina adierazi zuen historiak irakurleen onespena eta merezimendua jasotzen bazuen, esango zuela nor zen egilea[2]).

Ez da bere lehen lana, ez eta bere lehen eleberria ere. Lehendik badauzka bi narrazio idatziak: La Princesse de Montpensier (1662) eta Zaïde (1669).

Clèvesko printzesak arrakasta handia lortu zuen eta frantsesez idatzitako lehen eleberri historikotzat hartzen da, eta baita lehendabiziko eleberri psikologikoen eredutzat ere. Bere garaiko narrazio estiloetan oinarrituta badago ere, geroagoko eleberri errealistaren antza dauka, egiturari dagokionez batez ere.

Clèvesko printzesa maitasun istorio bat da, eta, halaber, maitasun istorio baten inguruan sortzen diren beste hainbat maitasun istorioena. Senar-emazteen arteko ezkontza-hitzarmenean lekurik ez duen sentimendu bat bezala agertzen zaigu maitasuna; eta ezkontza, berriz, aberastasun batzuk edo familiaren izen ona segurtatzeko itun bat besterik ez da. Maitasunaren alderdi on eta txar guztiak azaltzen zaizkigu, baina maitasuna, batez ere, oinaze eta atsekabeen iturri da, jelosia sortzaile eta mendeku eragile, amodioak eragiten dizkigun sentimenduak, sentimendu ez ziurrak eta zalantzakorrak baitira, kontraesanez beteak, gure arrazoiak gauza bat esaten digulako gure sentimenduek beste zerbait egitera bultzatzen gaituzten bitartean. Pertsonaren baitan arrazoiaren eta sentimenduen artean gertatzen den barne borroka saihestezinean datza eleberri honetako pertsonaien bizitzaren garraztasuna.

Baina bestetik, nobela historikoa ere bada. Henry II.a Frantziakoaren eta Frantzisko II.aren erregealdi bitarteko garaian kokatzen da historia, eta Madame de La Fayettek, orduko gertaerak eta pertsonaiak ez ezik, pertsonaia horien bizimoduak eta gorteko jaialdiak eta festak, dantzak eta zaldun-guduak ere, ongi baino hobeto azaltzen dizkigu. Letra handiz idatziriko historia handi horren hariari jarraituz, printze eta printzesa haien eguneroko bizitzako xehetasunetan ere barneratzen da, kontakizunari bizitasuna eta edertasuna emanez.

Euskaraz ere irakur daiteke lan hau, Mikel Hoyos Seinek euskaratu eta Ibaizabal argitaletxeak 1998an argitaratu baitzuen. Susak, gainera, irakurgailu elektronikoetara egokitu du eta Armiarma webguneko Euskarari ekarriak atalean jarri du, edozein gailutara dohainik jaisteko moduan.

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Euskaratuak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Bibliografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Mercédès Boixareu, Du « Savoir d'amour » au « dire d'amour » : fonction de la narration et du dialogue dans « « La Princesse de Clèves » » de Madame de Lafayette, Paris, Lettres modernes, 1989.
  • Jean-Antoine de Charnes, Conversations sur la critique de « La Princesse de Clèves », Tours, Université de Tours, 1973.
  • Jean-Michel Delacomptée, Passions, La Princesse de Clèves, Paris, Arléa, 2012.
  • Roger Duchêne, Pierre Ronzeaud, Madame de La Fayette, la Princesse de Montpellier, « La Princesse de Clèves » : journée d'étude organisée par le Centre Méridional de Rencontres sur le 17e siècle (C.M.R. 17) à Marseille, 18 novembre 1989, Paris, Aux amateurs de livres, 1990.
  • Myriam Dufour-Maître, Jacqueline Milhit, « La Princesse de Clèves » (1678), Marie-Madeleine de La Fayette, Paris, Hatier, 2004.
  • Jean Fabre, L'Art de l'analyse dans « La Princesse de Clèves », Strasbourg, Presses universitaires de Strasbourg, 1989.
  • Roger Gaillard, Approche de « La Princesse de Clèves », Dijon, Éditions de l'Aleï, 1983.
  • François Gébelin, Observations critiques sur le texte de « La Princesse de Clèves »., Paris, Les Bibliophiles du Palais, 1930.
  • Sung Kim, Les récits dans « La Princesse de Clèves » : tentative d'analyse structurale, Saint-Genouph, Nizet, 1997.
  • Ludovic Lalanne, Brantôme et « La Princesse de Clèves » de Mme. de La Fayette, Paris, [S.n.], 1891.
  • Gérard Letexier, Madame de Villedieu (1640-1683) : une chroniqueuse aux origines de « La Princesse de Clèves », Paris, Lettres modernes Minard, 2002.
  • Pierre Malandain, Madame de Lafayette, « La Princesse de Clèves », Paris, Presses universitaires de France, 1985 ; 1989.
  • Alain Niderst, « La Princesse de Clèves » de Madame de Lafayette, Paris, Nizet, 1977.
  • Alain Niderst, « La Princesse de Clèves » : le roman paradoxal, Paris, Larousse, 1973.
  • Valentine Poizat, La Véritable Princesse de Clèves, Paris, Renaissance du livre, 1920.
  • René Pommier, Études sur « La Princesse de Clèves », Saint-Pierre-du-Mont, Eurédit, 2000.
  • Isabelle Rambaud, La Princesse de Clèves et son château, Étrépilly, Presses du Village, 2006.
  • Jean Baptiste Henri du Trousset de Valincour, Lettres à Madame la Marquise sur le sujet de la « Princesse de Clèves », Paris, Flammarion, 2001.
  • Jean-Baptiste-Henri du Trousset de Valincour, Valincour : Lettres à Madame la marquise sur le sujet de la « Princesse de Clèves », Éd. Jacques Chupeau, Tours, Université de Tours, 1972.
  • Denise Werlen, Madame de La Fayette, « La Princesse de Clèves », Rosny, Bréal, 1998.
  • Maurice Favergeat, La Princesse de Clèves, extraits et notices, col. Classique Larousse, Paris, 1934 et suiv.
  • Centre d'étude du vocabulaire français, Index des mots : « La Princesse de Clèves », Besançon, Université de Besançon, 1966.
  • Jean Garapon, « La Princesse de Clèves », Madame de la Fayette : analyse critique, Paris, Hatier, 1988.
  • Jean Garapon, « La Princesse de Clèves », Madame de la Fayette : résumé, personnages, thèmes, Paris, Hatier, 1994.
  • Madame de La Fayette : La Princesse de Montpensier, 1662, « La Princesse de Clèves », 1678, Paris, Magnard, 1989.
  • Henry Pierre Blottier, Catherine Vandel-Isaakidis, « La Princesse de Clèves », Paris, Bordas, 1991.
  • Madame de La Fayette, La Princesse de Montpellier, présentée et établie par Daniel Aris, Éditions de La Table Ronde, Paris, 1993.
  • Madame de La Fayette, Œuvres complètes, édition établie par Camille Esmein-Sarrazin, Bibliothèque de la Pléiade, Gallimard, Paris, 2014, 1664 pages.
  • Alain Cantillon, « La Princesse de Clèves », Madame de Lafayette : résumé analytique, commentaire critique, documents complémentaires, Paris, Nathan, 1989.
  • René Pommier, Explications littéraires : Mme de La Fayette, Chateaubriand, Mallarmé, Giraudoux, Paris, SEDES, 1990
  • David Bensoussan, Madame de Lafayette, « La Princesse de Clèves » : 40 questions, 40 réponses, 4 études, Paris, Ellipses, 2000.
  • Jacqueline Cancouët-Lenanton, Poétique de l'érotisme dans « La Princesse de Clèves », Thèse de doctorat, University of California, Irvine, 1980
  • Anne Houdent-Gantchikoff, Étude du vocabulaire de la douleur, la tristesse, etc. dans le roman de Madame de Lafayette, « La Princesse de Clèves », Thèse de doctorat, 1960
  • Lucien Gerber, Trois siècles de « Princesse de Clèves », Thèse de doctorat, Albany, State University of New York, 1987
  • Odile Hullot-Kentor, Autonomie et destin « La Princesse de Clèves », Thèse de doctorat, Amherst, University of Massachusetts 1988
  • Jody Beth, Violeta Richards, « La Princesse de Clèves » : visions de femme, Thèse de doctorat, Miami University, 1993.
  • Sœur Marie-Antoinette-de-Brescia, Parallèle entre « La Princesse de Clèves », de madame de La Fayette et le théâtre de Corneille et de Racine., Mémoire de maîtrise, Montréal, Université de Montréal, 1962
  • Diana (Robin) Capaldi, Épicurienne par degrés : le raisonnement dérobé dans « La Princesse de Clèves », Mémoire de maîtrise, University of Virginia, 1990
  • Françoise Carignan Mignault, Le Temps dans « La Princesse de Clèves », Mémoire de maîtrise, University of Colorado, 1970
  • Bernadette J. Njeuma, Les Obstacles à l’amour dans « La Princesse de Clèves » de Mme de Lafayette et des pièces choisies de Pierre Corneille, Mémoire de maîtrise, University of South Carolina, 1987
  • Patrick Palmer, Les Digressions et le triangle d'amour dans « La Princesse de Clèves », Mémoire de maîtrise, San Jose State University, 1983
  • Sandra Rodino, « La Princesse de Clèves », roman historique, Mémoire de maîtrise, City College of New York, 1969
  • Guilda Kattan, « La Princesse de Clèves » : éléments d'une sémiotique sociale., Mémoire de maîtrise, 1972.

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. [1] (Frantsesez) «La comtesse de La Fayette» www.histoire-image.org 2017-12-19 (Noiz kontsultatua: 2018-07-31).
  2. a b La Fayette, Marie-Madeleine Pioche de La Vergne, comtesse de. (1998). Clevesko Printzesa. Ibaizabal ISBN 84-8325-156-6..

Kanpo loturak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Wikimedia Commonsen badira fitxategi gehiago, gai hau dutenak: Madame de La Fayette Aldatu lotura Wikidatan