Pere Calders i Rossinyol

Wikipedia, Entziklopedia askea
Jump to navigation Jump to search
Pere Calders i Rossinyol
Pere Calders usdesitjabonesfestes.jpg
Bizitza
Jaiotza Bartzelona1912ko irailaren  25a
Herrialdea  Katalunia
Heriotza Bartzelona1994ko uztailaren  21a (81 urte)
Familia
Aita Vicenç Caldés i Arús
Ama Teresa Rusiñol i Roviralta
Hezkuntza
Hizkuntzak katalana
gaztelania
Jarduerak
Jarduerak idazlea eta kazetaria
Jasotako sariak
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoa Kataluniako Alderdi Sozialista Batua
IMDb nm1743404

Pere Calders i Rossinyol (Bartzelona, 1912ko irailaren 25a - ib., 1994ko uztailaren 21a)[1] kataluniar idazle, kazetari eta marrazkigilea izan zen. Arte Ederretako ikasketak egin zituen.[2] Batez ere bere ipuinek eman zioten ospea. 1982an Creu de Sant Jordi [3]eta 1986 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes[4] izeneko sariak irabazi zituen.

Calders-ek eleberri eta kazetaritza artikulu batzuk ere idatzi zituen Kataluniako argitalpen garrantzitsuenetan[5]. Bere idazkiak ironiko eta batzuetan fantasiazkoak ziren[6]. Era berean, berak eta A. Artís-Generrek[7] zuzentzen zuten L´esquella de la Torratxa aldizkarian argitaratu zituen bere lehenbiziko marrazkilari lanak, 1936an. Urte horretantxe, 24 urte zituenela, plazaratu zuen lehen ipuin-liburua, Lehenbiziko arlekina izenekoa.

Gerra Zibilaren garaian hainbat aldizkari eta egunkaritan Treball, Diari de Barcelona­ argitaratu zituen bere marrazki eta idazlanak.

Espainiako gerra zibila bukatzear zela, Mexikora erbesteratu zen eta hogeita hiru urtez bizi izan zen han. Carner eta Bartrárekin batera Lletres aldizkaria sortu zuen. Erbestean lehenengo urteetan  idatzitako ipuinekin Cròniques de la veritat oculta, izeneko bilduma argitaratu zuten, bere libururik ospetsuena bihurtu zen eta Premi Víctor Català izeneko saria irabazi zuen 1954an berarekin.

1962an itzuli zen Kataluniara eta ondoren bi eleberri (L´ombra de l´atzavara, 1964, eta Ronda naval sota la boira, 1966) eta kontakizun bilduma bat (Aquí descansa Nevares, 1967) argitaratu zituen. 1964an Sant Jordi Saria irabazi zuen  L’ombra de l’atzavara eleberriarekin. 1980ko hamarkadan oso ezaguna egin zen, Dagoll Dagom antzerki konpainiak haren ipuinetan oinarrituta prestatu zuen antzerki-lan bati esker: Antaviana. 1986an Letra Katalanen Ohorezko Saria jaso zuen eta 1993an Kazetaritza Sari Nazionala. [2]. Bere liburu asko berrargitaratu dira eta bere lana hamabost hizkuntza ezberdinetara itzuli dira.

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Ipuin bildumak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Katalaneraz[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • El primer arlequí. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
  • Unitats de xoc. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.
  • Memòries especials. 1942.
  • Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Selecta, 1955.
  • Gent de l'alta vall. Barcelona: Albertí, 1957.
  • Demà a les tres de la matinada. Barcelona: Albertí, 1959.
  • Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.
  • Antaviana, amb Dagoll Dagom. Barcelona: Edicions 62, 1979.
  • Tot s'aprofita. Barcelona: Prometeo, 1981.
  • Raspall. Barcelona: Hymsa, 1981.
  • El sabeu, aquell?. Barcelona: Casals, 1991
  • De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé. Barcelona: Laia, 1984.
  • Els nens voladors. Barcelona: Argos-Vergara, 1984.
  • Tres per cinc, quinze. Barcelona: La Gaia Ciència, 1984.
  • La cabra i altres narracions. Barcelona: Miquel Arimany, 1984.
  • El desordre públic. Barcelona: Empúries, 1985.
  • Un estrany al jardí. Barcelona: La Magrana, 1985.
  • El barret fort i altres inèdits. Barcelona: Edicions 62, 1987.
  • Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner. Barcelona: La Campana, 1991.
  • L'honor a la deriva. Barcelona: Cercle de Lectors, 1993.
  • Mesures, alarmes i prodigis. Barcelona: Edicions 62, 1994.
  • La lluna a casa i altres contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
  • Tots els contes. Barcelona: Labutxaca, 2008.

Euskaraz[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Hemen hartu du atseden Nevaresek. Donostia: Erein, 2016

Eleberriak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Katalaneraz[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • La glòria del doctor Larén. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
  • Gaeli i l'home Déu (1937). Barcelona: Edicions 62, 1986
  • L'ombra de l'atzavara. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1964 (premi Sant Jordi, 1963).
  • Ronda naval sota la boira. Barcelona: Selecta, 1966.
  • Aquí descansa Nevares. Madrid: Alfaguara, 1967
  • La ciutat cansada (inacabada). Barcelona: Edicions 62, 2008.
  • L'amor de Joan (inacabada). Barcelona: Revista Els Marges, 2008.
  • Sense anar tan lluny (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
  • La marxa cap al mar (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.

Antzerkia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Taula rodona (inacabada) Argentona: Voliana, 2015. (El llibre inclou La joia de ser catalans, de Víctor Alexandre, que es fusiona amb l'obra de Calders)

Sari eta aipamenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Viquipediatik itzulita

Urtea Saria Saritutako lana
1942 Concepció Rabell Saria Memòries especials
1948 Hizkuntz katalanaren Lore Jokoak La ratlla i el desig
1954 Víctor Català Saria]] [[Cròniques de la veritat oculta
1963 Sant Jordi Saria. Eleberria L'ombra de l'atzavara
1969 Serra d'Or Kritika Saria.Ipuinak Tots els contes
1979 Lletra d'Or Saria Invasió subtil i altres contes
1979 Serra d'Or Kritika Saria.Ipuinak Invasió subtil i altres contes
1982 Creu de Sant Jordi Trajectòria literària
1982 Serra d'Or Kritika Saria argitaratutako haur ilustraziorik hoberenari Raspall
1983 Generalitat de Catalunya-ko Literatur Sariak Tot s'aprofita
1984 Serra d'Or Kritika Saria. Narratiba Tot s'aprofita
1986 Lletres Catalanes Ohorezko Saria Trajectòria literària
1986 Crexells Saria Gaeli i l'home déu
1992 Merezimendu Artistikoaren Bartzelona Hiria Urrezko Domina Trajectòria literària
1993 Kazetariza Sari Nazionala Sense carta de navegar Avui egunkarian argitaratua
1995 Serra d'Or Kritika Saria. Kazetaritza

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1.   «Pere Calders i Rosiñol», L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, . Noiz kontsultatua: 20171006 .
  2. a b   Pere Calders soslaia Erein, . Noiz kontsultatua: 2017/11/16 .
  3.   Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, . Noiz kontsultatua: 20140403 .
  4.   Scriptors Cat - Premis, . Noiz kontsultatua: 20171006 .
  5.   EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA - Pere Calders UAB, . Noiz kontsultatua: 20171006 .
  6.   Piquer Vidal, Adolf, «Pere Calders, tocant de peus al cel» (PDF), L'aiguadolç, núm. 30, 2004, . Noiz kontsultatua: 20171006 .
  7.   Literatura catalana del exilio en México: Avel·lí Artís-Gener, Tísner UOC, . Noiz kontsultatua: 20171006 .

Kanpo loturak[aldatu | aldatu iturburu kodea]