Teresa Vinyoles Vidal

Wikipedia, Entziklopedia askea
Teresa Vinyoles Vidal
Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakTeresa Vinyoles Vidal
JaiotzaBartzelona, 1942 (81/82 urte)
Herrialdea Katalunia
Hezkuntza
Hizkuntzakkatalana
gaztelania
Jarduerak
Jarduerakhistorialaria, idazlea eta unibertsitateko irakaslea
Enplegatzailea(k)Bartzelonako Unibertsitatea

Teresa Vinyoles Vidal (Auzo gotikoa, Bartzelona, 1942 ) Erdi Aroko historialari katalana da.

Bartzelonako Unibertsitateko Erdi Aroko Historiako irakasle titularra,[1] idazlea, eta Bartzelonako Unibertsitateko Emakumeen Ikerketa Zentroko sortzaileetako bat (1982). Emakumeen Biografia Hiztegiko (DBD) zuzendari zientifikoa ere izan zen, 2010eko abenduan estreinatua. 2009-2010 ikasturtean Kataluniako Ikasketen Institutuaren ikastaroaren hasierako hitzaldia eman zuen.[2]

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Irakasle ikasketak egin zituen, eta ondoren Historian lizentziatu eta doktoratu zen Bartzelonako Unibertsitatean, Erdi Aroko Historiako irakasle titularra izan zelarik. Emakumeen historian (1969an hasitako lanekin) eta eguneroko bizitzan aditua izan da. Haurtzaroaren eta baztertuen historiari buruz ere ikertu du, eta horren emaitzak argitalpen askotan islatu dira; besteak beste, Història de les dones a la Catalunya medieval (2005).[3]

Diccionari Biogràfic de Dones (2010) delakoaren zuzendari zientifikoa izan zen, eta Emakumeen Ikerketa Historikoen Zentroari (Duoda) eta IRCUM-i (Institut de Recerca en Cultures Medievals) lotuta egon da.[4]

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Liburuak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • La vida quotidiana a Barcelona vers 1400 (Vol. 1-2). Barcelona (1985)
  • Les barcelonines a les darreries de l'edat mitjana (Barcelona, Fundació Vives Casajuana, 1976).
  • La vida quotidiana a Barcelona vers 1400 (Barcelona, Fundació Vives Casajuana, 1985).
  • Mirada a la Barcelona medieval des de les Finestres gòtiques (Barcelona, Dalmau, 2002).
  • Presència activa de les dones als castells. Barcelona: Amics de l'Art Romànic, 2009.  978-84-92583-66-9
  • Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida (2005)
  • Estefanía Carrós y de Mur (ca. 1455-1511). Ediciones del Orto, 2004.
  • Les veus de les malmaridades, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2012.
  • Des de la frontera: Castells medievals de la Marca, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2001. (lankidetzan)
  • Viure en un castell de la frontera: passeig virtual pels segles XI i XII. Universitat de Barcelona, 2000
  • Estudios sobre la mujer: marginación y desigualdad. Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones, 1994[5]
  • Usos amorosos de las mujeres en la época medieval. (2020)[6]

Aldizkarietako artikuluak (aukeraketa)[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Mantenir viva la memòria: evocació de Mercè Aventín i Puig. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics.
  • La presencia femenina en los castillos a la luz de la documentación catalana medieval. Meridies: Estudios de historia y patrimonio de la Edad Media.
  • Respuestas de mujeres medievales ante la pobreza, la marginación y la violencia. Clío & Crímen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango.
  • Elles no només filaven: producció i comerç en mans de dones a la Catalunya baixmedieval. Recerques: Història, economia i cultura.
  • Las mujeres del año mil. Aragón en la Edad Media.[5]

Elkarlanak talde-lanetan (aukeraketa)[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Les veus de les malmaridades. La descoberta del dret romà a l'Occident medieval.
  • La llibertat femenina a l'edat mitjana. La condició femenina a l'edat mitjana: entre protagonisme i marginalitat.
  • En el margen: biografías de niñas medievales (1400-1500).La infancia en femenino: las niñas: imágenes y figuras de la filiación.
  • Hilar, cocinar, cuidar, cultivar, curar, educar, amar... quehaceres de las mujeres medievales. Trabajo, creación y mentalidades de las mujeres a través de la historia: una visión interdisciplinar.
  • "No puede aceptarse crueldad tan grande": percepción de la violencia de género en la sociedad feudal. Mujer, marginación y violencia entre la Edad Media y los tiempos modernos.[5]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. «Teresa M. Vinyoles» web.archive.org 2014-12-06 (Noiz kontsultatua: 2022-02-19).
  2. «Portal de Publicacions» publicacions.iec.cat (Noiz kontsultatua: 2022-02-19).
  3. Teresa Vinyoles Vidal- Catarata.org. .
  4. «Autores» www.ub.edu (Noiz kontsultatua: 2022-02-19).
  5. a b c (Gaztelaniaz) «Teresa Maria Vinyoles Vidal» Dialnet (Noiz kontsultatua: 2022-02-19).
  6. (Ingelesez) USOS AMOROSOS DE LAS MUJERES EN LA ÉPOCA MEDIEVAL. (Noiz kontsultatua: 2022-02-19).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]