Víctor Balaguer
Víctor Balaguer | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||||
1868 - 1869
| |||||||
Bizitza | |||||||
Jaiotza | Bartzelona, 1824ko abenduaren 11 | ||||||
Herrialdea | ![]() | ||||||
Heriotza | Madril, 1901eko urtarrilaren 14a (76 urte) | ||||||
Hezkuntza | |||||||
Heziketa | Bartzelonako Unibertsitatea | ||||||
Hizkuntzak | katalana gaztelania | ||||||
Jarduerak | |||||||
Jarduerak | politikaria, idazlea, historialaria, poeta, antzerkigilea eta kazetaria | ||||||
Lantokia(k) | Madril | ||||||
Lan nabarmenak | ikusi
| ||||||
Jasotako sariak | ikusi
| ||||||
Kidetza | Real Academia Española Historiaren Errege Akademia | ||||||
Mugimendua | erromantizismoa Renaixença | ||||||
Genero artistikoa | olerkigintza | ||||||
Sinesmenak eta ideologia | |||||||
Alderdi politikoa | Alderdi Progresista Alderdi Liberal Fusionista | ||||||
![]() ![]() |
Víctor Balaguer i Cirera, ezizenez Montserrateko Trobalaria (Bartzelona, 1824ko abenduaren 11 - Madril, 1901eko urtarrilaren 14a) kataluniar politikari liberal, kazetari eta idazle erromantiko bat izan zen.
Renaixença kultur mugimenduaren bultzatzaileetako bat izan zen.
Idazlanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]
Antzerkia[aldatu | aldatu iturburu kodea]
Gaztelaniaz:
- Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno (1838)
- Enrique el Dadivoso (1844)
- Juan de Padilla (1847)
- Vifredo el Velloso (1848)
- Los cuatro palos de sangre (2a part de Vifredo el Velloso)
Katalanez:
- Don Joan de Serrallonga (1868)
- Tragèdies
- Noves Tragèdies
- Los Pirineus (1893), musicat per Felip Pedrell
- El Comte de Foix
- Raig de Lluna
- La Jornada de Pannissars
Olerkiak[aldatu | aldatu iturburu kodea]
- Llibre de l'Amor
- Llibre de la Fe
- Llibre de la Pàtria
- Los trobadors moderns (1859)
- Lo trobador de Montserrat (1861)[1]
- Esperances i records (1866)[2]
- Lo romiatge de l'ànima
Eleberriak[aldatu | aldatu iturburu kodea]
- Don Joan de Serrallonga (1858)
- La bandera de la mort (1859)
Gaztelaniazko saiakerak[aldatu | aldatu iturburu kodea]
- Bellezas de la historia de Cataluña: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Filármónica,[3] 1853
- Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863)[4] (1860)
- Las calles de Barcelona (1865)
- Historia política y literaria de los trovadores (1878-79)
- Instituciones y reyes de Aragón (1896)
- La libertad constitucional (1857)
- Memorias de un constituyente (1868)
- El Regionalismo y los Juegos Florales (1897)
- Mi misión como ministro en Filipinas (1893)