Eztabaida:Batan

Orriaren edukia ez da onartzen beste hizkuntza batzuetan.
Wikipedia, Entziklopedia askea

Euskaltzaindiak Batan esango du, baina askoz ezagunagoa da Abendañu. Ikus Landazuri elkarte garrantzitsuaren idazki hau:

el nombre de rio Batan es solamente una denominación que afecta a un pequeño tramo del rio y que su nombre en todos los mapas del archivo municipal es Avendaño. En el callejero de la pagina Web del ayuntamiento aparece como “rio Batan” desde antes de Berrosteguieta, denominación que no parece correcta, salvo que haya sufrido alguna alteración oficial el mapa hidrográfico del término municipal, que no conocemos. --Unai (esan) 08:14, 27 uztaila 2012 (UTC)


Artikulu hau idatzi nuenean, bildu nituen datu gehienak ere Abendañu izenaren aldekoak ziren, eta izen horixe jarri nion. Euskaltzaindiaren erabakiaren berri jakin nuenean, toponimiako datuak biltzeari dagokionez guk baino eskarmentu, jakintza eta baliabide gehiago dutenengana jo nuen, eta erantzun hau jaso nuen:
« Onomastika zerbitzua

Erreka honek Abendañu ( euskaraz, Abendaño gaztelaniaz) izena hartzen du gaurko Gazteizko hiribidean pasatzean Arrriagaraino, (gaurko Abendañu auzoa antzinako Abendañu herriari dagokiolako) eta ezagutzen ditugun Abendañuren lekuko guztiek Ehari eta Arriaga herrien arteko nonbait kokatzen dute ( bat ere ez Lasarten edo Berroztegietan). XIX. mendetik hona, Gasteizko mendietatik Berroztegietara eta Lasartera jaisten den erreketariko batek Batan du izena, batan bat zegoeneko lekua zeharkatzen baitu ( batan bat diot, beste batan bat, gutxienez, ezagutzen dugulako Santo Domingoren ondoan), eta honela ezagutu da 200 urteetatik hona, edo behintzat izenik ospetsuena. Hau dela eta Batan izena mantentzea erabaki da. Ikus Gasteizko Toponimia I, eta II liburuetan esaten dena. Hona hemen adibide batzuk, ez guztiak.

Dokumentazioa:


RÍO ABENDAÑO MAYOR

DOC. Rio Abendaño (1481-1486, AMV, sig. 10/007/000, f. 267), Rio de Abendaño (1536, AHPA, P. 1.999), Rio Abendañu (1588, AHPA, P. 4.792, f. 98), Rio Auendaño (1626, AHPA, P. 2.956, f. 125), Rio de Auendaño (1759, AHPA, P. 1.396, f. 248), Rio Abendaño Mayor (1817, AHPA, P. 8.776, f. 296v), Río Abendaño Mayor (1848, CAMV-1-6-1), Río Abendaño (1888, CAMV-1-1-12), Rio Abendaño (1964, AMV, L.6-63, f. 94).“Una heredad en el termino de Lepaza, que antes se llamara Lepazara que alinda por el oriente al Rio Abendaño Mayor” (1817, AHPA, P. 8.776, f. 296v).“Una pieza en el termino de Avendaño al Rio Mayor por ondonada y por cavezera al rio que llaman El Chirrio.” (1703, AHPA, P. 99, f. 622).OBS. El río que baja de los Montes Altos y que atraviesa las jurisdicciones de Berroztegieta y Lasarte, al llegar al campanil de Vitoria, a partir del Batán, toma el nombre de Río Abendaño. Actualmente el río Abendaño discurre embocinado por debajo del casco urbano de Vitoria, desde la zona del Batán hasta su desembocadura en el río Zadorra a la altura de Arriaga. Antes, se une con el río Zapardiel, también embocinado, y forman el río Txirrio que discurre junto a la ermita de San Juan de Arriaga. Tempranamente se cita la existencia de un molino junto al río Abendaño.Abendañu era la antigua aldea rival de Vitoria. Hoy es un populoso barrio. Los testimonios más antiguos de su nombre muestran -u, empezando por la forma de la Reja de Álava, Abendangu (léase Abendañu).


RÍO DEL BATÁN

DOC. Rio del Batan (1854, AHPA, P. 13.253, f. 1.298), Río del Batan (1892, AMV, sig. Hospicio 67, B-2), Río del Batán (1930, CDF-GP10-8), Rio Batán (1950, AMV, sig. 47-33-4).“Una heredad en el termino del Batán, [linda] mediodia camino de Las Zumaqueras, poniente el Rio del Batan” (1884, AHPA, P. 17.549, f. 6.862).OBS. Este río baja desde los Montes Altos, en dirección Norte, cruzando los terrenos de Berroztegieta y Lasarte, antes de llegar a Vitoria. Entra en el campanil de la ciudad por los términos de Larragorri y Mendizabal. En este punto se encontraba el batán que dio nombre a este río, también llamado así aguas arriba, hasta convertirse en el Río Abendaño. Una vez dentro de Vitoria, a partir del Prado, este río fue abocinado bajo el trazado urbano.Mapa Vitoria lugares, n. 97 (Río del Batán).


ARRIAGA

RÍO ABENDAÑU 4.127.

DOC. Abendañu (1599, AHPA, P. 4.952), Rio Abendaño (1623, AHPA, P. 2.608), Rrio de Abendañu (1678, AHPA, P. 6.043, f. 340v), Rio Abendaño (1707, AHPA, P. 58, f. 266), Rio Abendaño (1755, AHPA, P. 8.937, f. 886), Rio de Abendaño (1802, AHPA, P. 1.001-B, f. 901v), Abendaño (1876, AHPA, P. 13.545, f. 1.253v), Rio Abendaño (1902, AMV, sig. 02/014/032, caja: Forasteros G-LL), Avendaño (1935, AMV, sig. 02-14-37, caja: Armentia-Arriaga). “Una heredad en Abendañu que sale al rrio de Abendañu” (1678, AHPA, P. 6.043, f. 340v). “Una pieza en termino de Erratostea debajo la hermita de San Juan y al rio Abendaño” (1718, AHPA, P. 424, f. 246). OBS. Este río que viene de Vitoria, al pasar junto al pueblo mantiene el nombre de Abendañu hasta la ermita de San Juan.

»
Euskaltzaindiaren Onomastika batzordea
Beraz, badirudi Batan izenaren aldeko arrazoiak oso pisuzkoak direla, Euskaltzaindiaren erabakiaren azpian oinarri sendoak daudela (nahiz eta, jakina, Euskaltzaindiak ere akatsak egiten dituen). --Xabier Armendaritz 2012-07-27, 08:57 (Eguzk.)


Eskerrik asko azalpenengatik, Xabier. Hala ere, ez dut ulertzen: XV eta XVI. mendeko toponimo euskaldun bat dugu, eta aukeratzen digute XIX. mendeko toponimo erdalduna... --Unai (esan) 09:32, 27 uztaila 2012 (UTC)