Helene Legrais

Wikipedia, Entziklopedia askea
Helene Legrais

Bizitza
JaiotzaPerpinyà1961eko maiatzaren 21a (62 urte)
Herrialdea Frantzia
Hezkuntza
Hizkuntzakfrantsesa
Jarduerak
Jarduerakkazetaria eta idazlea

Hélène Legrais (PerpinyàFrantzia, 1961ko maiatzaren 21a) ipar-katalan historialaria, kazetaria eta idazlea da, frantsesez idazten duena.[1][2]

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Hélène Legrais Saint Jacques de Perpiñán auzoan jaio zen. Aita bretoia eta ama katalana izan zituen. Bere eleberriak «herrialde katalanean» zentratzen dira.[1][3]

Historian lizentziatu zen eta gero Lilleko Kazetaritza Eskolan graduatu zen. Orduan, 1984an, France Inter irrati publiko frantsesean lan egin zuen, eta bi urte geroago, Europe 1 irrati pribatu orotarikoaren erredakzioan erreportari gisa hasi zen. Han, 14 urtez, hainbat lan egin zituen, kirol-sailean hasi eta albisteen koordinazioraino, «Europe Info» informazio multimediako lehen lekua barne. 2000. urtean Paris eta Europa 1 utzi zuen herrira itzuli eta idazketan gehiago aritzeko. Ordutik, nobela ugari argitaratu ditu.[1]

2012. urteko Mediterraneo Rosselló saria eman zioten Les Héros perdus de Gabrielle lanarengatik.[4]

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Besteak beste, lan hauek egin ditu:[5][6]

  • La Damoiselle d'Aguilar, Paris, Éditions Pygmalion, col. «Les dames du lac», 1996, 331 or. ISBN 2-85704-490-9[7]
  • La Chamane aux yeux bleus, Paris, Éditions Pygmalion, col. «Les dames du lac», 1999, 359 or. ISBN 2-85704-566-2
  • Le Destin des jumeaux Fabrègues, Paris, Presses de la Cité, col. «Romans Terres de France», 2004, 362 or. ISBN 2-258-05530-X
  • La Transbordeuse d'oranges, Paris, Presses de la Cité, col. «Romans Terres de France», 2005, 284 or. ISBN 2-258-06429-5
  • Les Herbes de la Saint-Jean, Paris, Presses de la Cité, col. «Romans Terres de France», 2006, 291 or. ISBN 2-258-06827-4
  • Les Enfants d'Élisabeth, Paris, Presses de la Cité, col. «Romans Terres de France», 2007, 268 or. ISBN 978-2-258-07169-8[8]
  • Les Deux Vies d'Anna, Paris, Presses de la Cité, col. «Romans Terres de France», 2008, 326 or. ISBN 978-2-258-07491-0
  • Les Ombres du pays de la Mée, Paris, Presses de la Cité, col. «Romans Terres de France», 2008, 326 or. ISBN 978-2-258-07885-7
  • La Croix des outrages, Paris, Presses de la Cité, col. «Polars de France», 2009, 287 or. ISBN 978-2-258-07904-5
  • Rues de Perpignan: histoires insolites, Perpignan, France, Cap Béar Éditeur, 2009, 275 or. ISBN 978-2-35066-086-8
  • L'Ermitage du soleil, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2010, 267 or. ISBN 978-2-7021-4100-7
  • Les Héros perdus de Gabrielle, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2011, 315 or. ISBN 978-2-7021-4191-5
  • Les Ailes de la tramontane, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2012, 255 or. ISBN 978-2-7021-4325-4
  • La Guerre des cousins Buscail, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2013, 299 or. ISBN 978-2-7021-4407-7
  • Les montagnes chantaient la liberté, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2014, 320 or. ISBN 978-2-7021-5392-5
  • Ceux du château, ceux du moulin, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2015, 250 or. ISBN 978-2-7021-5634-6
  • Trois gouttes de sang grenat, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2016, 270 or. ISBN 978-2-7021-5892-0
  • Les anges de Beau-Rivage, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2017, 374 or. (ISBN 978-2-7021-6084-8)
  • Le Bal des poupées, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «France de toujours et d'aujourd'hui», 2018, 352 or. (ISBN 978-2-7021-6357-3).
  • Le Front de l’azur, Paris, Éditions Calmann-Lévy, col. «Territoires», 2019, 355 or. (ISBN 978-2-7021-6640-6)
  • Nous étions trois, Éditions Calmann-Lévy, col. «Territoires», 2020, 380 or. ((ISBN 9782702180044)

Sariak eta ainzatespenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 2012.an Mediterraneo Rosselló saria Les Héros perdus de Gabrielle lanarekin.[4]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. a b c Rencontre-dédicace avec Hélène Legrais le 19 avril à l’Hôtel Pams. Le Journal Catalan 2017-04-14.
  2. (Gaztelaniaz) lecturalia.com. «Hélène Legrais: libros y biografía autora» Lecturalia (Noiz kontsultatua: 2024-03-16).
  3. T., M.. (2018-01-11). Hélène Legrais troque ses anges catalans contre ceux de l'Hôtel Beau-Rivage à Genève. Made in Perpignan.
  4. a b Les lauréats du Prix Méditerranée Roussillon. CML. Centre Méditerranéen de Littérature.
  5. «Egilearen liburu guztiakLegrais Helene» www.todostuslibros.com (Noiz kontsultatua: 2024-03-16).
  6. (Gaztelaniaz) «Libros de HELENE LEGRAIS | Casa del Libro» casadellibro (Noiz kontsultatua: 2024-03-16).
  7. La Damoiselle d'Aguilar, BnF
  8. (Frantsesez) «Hélène Legrais (auteur de Les enfants d'Elisabeth)» Babelio (Noiz kontsultatua: 2024-03-16).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]