Isabel Bono

Wikipedia, Entziklopedia askea
Isabel Bono
Bizitza
JaiotzaMálaga1964ko azaroa (59 urte)
Herrialdea Espainia
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
Jarduerak
Jarduerakpoeta, idazlea eta prosalaria

Isabel Bono (Malaga, 1964ko azaroaren 10a) espainiar poeta eta idazlea da.

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Isabel Bono Malagan jaio zen 1964an eta aitortu duenez, txikitatik idazten ditu ipuinak, aitak lanetik bueltatzean ekarri zituen istorio batzuei esker. Olerkiak kasualitatez etorri ziren.

Ekonomia Zientziak ikasi zituen Malagako Unibertsitatean. [1] [2][3]

Argitaratutako bere poesia liburuen artean, nabarmentzekoak dira Los Días Felices (2003), Poemas reunidos Geyper (2009), Pan Comido (2011), Cahier (2014) eta Lo seco (2017).[4][5]

Bere obra poetikoa hainbat lan kolektibotan bildu da. "Sur Cultural" deritzonean debutatu zuen La joven poesía malagueña (1987), eta hainbat antologiatan azaltzen da: Con & Versos (Poesía Andaluza del siglo XXI) (2014), Tras(lúcidas) (2017) eta Bajo el signo de Atenea (2017) besteak beste.[6][7]

2002an Leon Felipe I. poesia saria jaso zuen Los días felices lanagatik, eta 2016an Café Gijón eleberri saria Una casa en Bleturge eleberriagatik.[8]

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Mensajes (plaquette) Cuadernos de MªEugenia. Málaga, 1988.
  • El intruso (plaquette) Col. Plaza de la marina. Málaga, 1989.
  • Contra todo pronóstico La factoría valenciana. Valencia, 1996.
  • Hombre lento Col. Llama de amor viva. Málaga, 1996.
  • Petit Cahier 6/105 Media vaca. Valencia, 1997.
  • Señales de vida, El Gato Gris. Valladolid, 1999.
  • Ciego Montero, ¿dónde te metes? (novela corta) Col. Monosabio, Ayuntamiento de Málaga. Málaga, 2002.
  • Los días felices, Ed. CELYA. Salamanca, 2003.[9]
  • Entre caimanes, Ediciones del 4 de agosto. Logroño, 2006.
  • La espuma de las noches (sueños 1995-2005), Col. Puerta del Mar. Málaga, 2006.
  • Mi padre, Col. Aullido Libros. Punta Umbría, 2008.
  • Días impares, Ed. Polibea. Madrid, 2008.
  • Poemas reunidos Geyper, Ed. Eppur. Málaga, 2009.
  • Ahora, PUZ. Zaragoza, 2010.
  • Maomegean, Ediciones del 4 de agosto. Logroño, 2010.[10]
  • Algo de invierno, Ed. Luces de Gálibo. Girona-Málaga, 2011.
  • Pan comido, Ed. Bartleby. Madrid, 2011.​[11][12]
  • Brazos, piernas, cielo, Ed. Baile del Sol. Tenerife, 2012.[13]
  • Hojas secas mojadas, Ed. Isla de Siltolá. Sevilla, 2013.[14]
  • Cahier, Ed. Baile del Sol. Tenerife, 2014.
  • Sukút, Ediciones Imperdonables. Málaga, 2014.
  • Te cuento: El patito feo (cuento). Ed. Alkibla. Pamplona, 2015.
  • Hielo seco, Ed. Isla de Siltolá. Sevilla, 2015.[15]
  • Una casa en Bleturge (novela), Ed. Siruela. Madrid, 2017.
  • De otra vida, (con Federico del Barrio) Ed. Luces de Gálibo. Girona-Málaga, 2017.
  • La canción de Mercurio, Ed. Baile del Sol. Tenerife, 2017.
  • Lo seco, Ed. Bartleby. Madrid, 2017.[16]
  • Después, Colección Rayo azul. Ed. Huerga&Fierro. Madrid, 2019.
  • Diario del asco (novela), Tusquets Editores. Barcelona, 2020.

Sariak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • León Felipe Nazioarteko Poesia Saria, 2002.[17]
  • 2016ko Gijón Café eleberri saria.[18]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. (Gaztelaniaz) «Isabel Bono solo habla por escrito» Letras Libres (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  2. (Gaztelaniaz) Villagrasa, Enrique. «Footer text» Revista Librujula (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  3. «Isabel Bono, en el Seminario Presencias Literarias en la UR 2006» www.unirioja.es (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  4. (Gaztelaniaz) «Isabel Bono, la poesía como juego» Diario Sur 2018-11-23 (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  5. (Gaztelaniaz) «Aquel verano rebelde de Isabel Bono» Diario Sur 2019-07-24 (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  6. «La poesía de Isabel Bono > Poemas del Alma» www.poemas-del-alma.com (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  7. (Gaztelaniaz) Córdoba, El Día de. (2019-09-29). «Isabel Bono reivindica el placer de escribir todos los días y “emocionar”» El Día de Córdoba (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  8. (Gaztelaniaz) Ayu, Jose Luis. El Libro Durmiente. (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  9. (Gaztelaniaz) Luque, Alejandro. (2003-11-25). «La poeta malagueña Isabel Bono se adentra en las distintas fases del amor en 'Los días felices'» El País ISSN 1134-6582. (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  10. (Gaztelaniaz) armapoetica. (2012-08-23). «No tengo ganas de hablar de amor ni de charcos de lluvia (si los hubiera). Isabel Bono» Arma Poética (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  11. (Gaztelaniaz) "Pan comido", de Isabel Bono | Revista de Letras. (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  12. (Gaztelaniaz) Bono, Isabel. (2011). Pan comido. Bartleby ISBN 978-84-92799-27-5. PMC 770602897. (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  13. «Agitadoras Revista Cultural» www.agitadoras.com (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  14. «Espacio Luke. Hojas secas mojadas. Isabel Bono» www.espacioluke.com (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  15. (Gaztelaniaz) Bono, Isabel. (2015). Hielo seco. La Isla de Siltolá ISBN 978-84-16469-52-9. PMC 927167181. (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  16. «vida extra: bio-bibliografía» vida extra (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  17. (Gaztelaniaz) Certamen Internacional de Poesía – Ayuntamiento de Tábara. (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).
  18. (Gaztelaniaz) «Isabel Bono: «Un premio siempre conlleva sospecha»» Diario Sur 2017-01-22 (Noiz kontsultatua: 2020-05-17).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]