Javier Fernández Eraso

Wikipedia, Entziklopedia askea
Javier Fernández Eraso
Bizitza
JaiotzaIruñea, 1954 (69/70 urte)
Herrialdea Nafarroa Garaia, Euskal Herria
Hezkuntza
Hezkuntza-mailadoktoretza
katedraduna
Hizkuntzakgaztelania
frantsesa
Jarduerak
Jarduerakikertzailea, arkeologoa eta katedraduna
Jasotako sariak

Javier María Fernández Eraso (Iruñea, 1954) euskal arkeologoa eta EHU-UPVko katedraduna da, batez ere, Arabar aztarnak ikertu dituena[1].

Bere doktore tesia "Las culturas del Tardiglaciar en Vizcaya: un modelo de referencia del Magdaleniense final y Aziliense para el País Vasco en su contexto cantábrico" izan zen eta EHUNn defendatu zuen 1983ean[2].

2014an, arkeologiarako Arabar Institutuak urte horretan sortu zuen lehen Enrique Eguren saria eman zioten[3].

Argitalpenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Hauek dira bere argitalpen batzuk, bakarri edo elkarlanean idatzita:

  • 2020. Montserrat Hervella Afonso et al.: "La epidemia de cólera en la población de Ocio (s. XIX, Zambrana, Álava). Un análisis desde la Antropología Biológica", in Idoia Grau Sologestoa, Juan Antonio Quirós Castillo (koord): Arqueología de la Edad Moderna en el País Vasco y su entorno . ISBN: 9781789694383, 231-242 or.
  • 2011. Javier Fernández Eraso, José Antonio Mujika Alustiza: "Dólmenes de La Rioja Alavesa: Chabola de la Hechicera (Elvillar) y Alto de la Huesera (Laguardia)" Arkeoikuska: Investigación arqueológica, 2011. ISSN: 0213-8921, 207-212 or.
  • 2008. "Establos de cronología neolítica en la Rioja alavesa", in: Mauro S. Hernández Pérez, Jorge A. Soler Díaz, Juan Antonio López Padilla (koord): IV Congreso del Neolítico Peninsular: 27-30 de noviembre de 2006. 1. lib., ISBN: 9788496979130, 361-367 or.
  • 1997. Excavaciones en el abrigo de Peña Larga (Cripán-Álava). Gasteiz. Arabako Foru Aldundia, Museoan Zerbitzua . ISBN: 8478213279.

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. «IAA-AAI» iaa-aai.org (Noiz kontsultatua: 2023-10-31).
  2. (Gaztelaniaz) Fernández Eraso, Javier. (1983). Las culturas del Tardiglaciar en Vizcaya: un modelo de referencia del Magdaleniense final y Aziliense para el País Vasco en su contexto cantábrico. Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea (Noiz kontsultatua: 2023-10-31).
  3. (Gaztelaniaz) «Distinción Enrique Eguren 2014» Arkeologiarako Arabar Institutuaren web guen ofiziala (IAA-AAI) (Noiz kontsultatua: 2023-10-31).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]