Mequinensako aldarrikapena

Wikipedia, Entziklopedia askea
Jump to navigation Jump to search

Mequinensako aldarrikapena (katalanez Declaració de Mequinensa) 1984ko otsailaren 1an Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera eta Valljunquera udalerrietako alkateek sinatutako aldarrikapen edo eskari bat izan zen, bertan katalanaren normalizazioaren aldeko konpromezua hartu eta Aragoiko Aldundi Nagusiko José Bada Panillo kultur kontseilariari Aragoiko Autonomia Estatutuan Sartaldeko Zerrendako hizkuntz errealitatea onartu zedila eskatu zioten, bai eta katalana ikastetxeetan irakatsi eta Aragoiko hizkuntz normalizazio lege bat ezarri zedila. 1985-1986an Aragoi 2.500 ikaslek katalanez ikas zezaten lortu zen.

Aldarrikapena[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Jatorrizko katalanezko bertsioa:

«

Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.
SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.
DECLAREM: 1º.-Que es urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats llingüístiques.
2º.-Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la nor-malizació llingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.
PROPOSEM: 1º.-Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.
2º.-Que la diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociollinguísfica de la Franja Oriental d'Aragó.
3º.-Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i llinguístiques d'Aragó.
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc…
SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que la integració cultural i política d'Aragó no es possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d'Aragó.
Mequinensa, 1 de febrer de 1984

»

Euskaraz:

« Mequinensan bildurik, honako aragoitar udaleetako ordezkariak: Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, Aragoiko Aldundi Nagusiko José Bada Paniello kultur kontseilari jaunaren presidentziapean.


Aragoiko katalan-hiztun eremuko Alkate eta kontseilarien lehen topagune honen garrantzia historikoaz JABATEZEN GARA.
Aragoiko Erkidegoaren barnean hizkuntza ezberdinak mintzatu eta Sartaldeko Zerrendan mintzatzen den katalan hizkuntza Aragoiko kultur ondasuna dela ONARTZEN DUGU.
Geure ama hizkuntzari ezartzen zaizkion txapurreau eta beste hainbat mespetxuzko izendapeei UKO EGITEN DIEGU.
Honakoa ALDARRIKATZEN DUGU:
1.-Geure hizkuntzen kontserbazioa eta ikerketarako Aragoiko Erkidego Estatutuaren garapena ezinbestekoa dela.
2.-Aragoiko hizkuntz normalizazioa lortzeko neurri zehatzen garapena ezinbeztekoa dela, eta katalan hizkuntzaren kasuan, katalan gramatikaren onarpenean oinarritzen dela, betiere herri eta eskualde bakoitzeko berezko hizkeren ezaugarriak alboratu gabe.
Honakoa PROPOSATZEN DUGU:
1.-Hezkuntza eta Zientzia Ministerioaren aurrean Katalana hautazko ikasgai izateko kudeaketak azkartzea, oraingoz fase esperimentalean baidago, eta hura eskatzen duten Aragoiko Sartaldeko Zerrendako udalerrietako eskola eta ikastetxeetan ezartzea.
2.-Aragoiko Aldundi Nagusiak bertako literatur ekoizpena eta Aragoiko Sartaldeko Zerrendako arazo soziolingistikoari buruzko ikerketa eta tesiei babes eta bultzada eman diezaiela.
3.-Zaragozako Unibertsitateak, bere Ikasketa eta Ikerketa Egitasmoen barnean Aragoiko kultur eta hizkuntzen beharrez ardura dadila.
Gure aldetik, geure herrietan katalanaren erabilera publikoa, kale eta enparantzetako errotulazio elebiduna, ediktuak, komunikabideak, eta abar... bultzatzea HITZEMATEN DUGU.
Aragoitar guztiek Sataldeko Zerrendako kultur eta hizkuntz aberastasuna bere egin gabe Aragoiko kultur eta hizkuntz integrazioa ez dela gauzatuko ERABAT JABETZEN GARA.
Mequinensa, 1984ko otsailaren 1a

»

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]