María Moreno

Wikipedia, Entziklopedia askea

 

María Moreno

Bizitza
JaiotzaBuenos Aires, 1947 (76/77 urte)
Herrialdea Argentina
Jarduerak
Jarduerakidazlea, kazetaria eta kultura-kritikaria
Jasotako sariak
Genero artistikoaeleberria
Crónica (en) Itzuli
saiakera

María Cristina Forero (Buenos Aires, 1947), María Moreno izenez ezaguna, argentinar kazetaria, idazlea eta kritikari kulturala da.[1][2][3]Duela hogeita hamar urte baino gehiago, kazetaritza-lanetan aritu zen, eta emakumeei buruzko gaiekin lotutako idazki ugari sortu zituen. Horrez gain, fikzioa ere landu zuen. Bere idatzi batzuk autofikziozkoak dira, eta autorearen autofigaziorako hainbat modu aurkezten ditu.[4]

Ibilbidea[aldatu | aldatu iturburu kodea]

María Cristina Forero 1947an jaio zen Buenos Airesen, Argentinan. La Opinión egunkarian ekin zion kazetari lanari. Babel eta Fin de Siglo aldizkarietan eta Sur egunkarian parte hartu zuen. Gainera, «Suplemento Mujer» («Emakumearen gehigarria») sortu zuen Tiempo Argentinon, eta erredakzio-idazkaria izan zen.[5][6] 1984an, Alfonsina aldizkari feminista sortu zuen, Argentinako azken diktadura zibiko-militarraren ondoren demokraziara itzuli ostean.[7]

2005ean hasi zen Moreno Portarretros telebista-programa Ciudad Abierta kanalean.[8] Gainera, Ricardo Rojas Kultur Etxeko Komunikazio Arloa koordinatu zuen 2010. urtera arte.[9] 2020tik, Argentinako Liburutegi Nazionalaren eranskin den Liburu eta Hizkuntza Museoko zuzendaria da.[10][11]

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Fikzioa[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 1992: El affair Skeffington
  • 2016: Black out

Ez-fikzioa[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 1994: El petiso orejudo
  • 2001: A tontas y a locas
  • 2002: El fin del sexo y otras mentiras
  • 2005: Vida de vivos
  • 2007: Banco a la sombra
  • 2011: La comuna de Buenos Aires, relatos al pie del 2001
  • 2011: Teoría de la noche
  • 2013: Subrayados, leer hasta que la muerte nos separe
  • 2018: Oración, carta a Vicki y otras elegías políticas
  • 2018: Panfleto, erótica y feminismo
  • 2019: Loquibambia

Bestelakoak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 2019: Y que se rompa todo corazón
  • 2020: Contramarcha

Sariak eta bekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 1999: Nexo saria, «genero-identitateagatiko bereizkeriaren aurka egindako lanagatik»[12]
  • 2002: Guggenheim beka, «hirurogeita hamarreko hamarkadako militantzien politika eta sexualitateari buruz ikertzeko»[13]
  • 2007: TEA saria «Al maestro con cariño»[14]
  • 2010: Emakumeen Agendaren saria[15]
  • 2011: Lola Mora saria[16]
  • 2017: Literatura Sorkuntzako Argentinako Liburu Onenaren Kritika Saria, Black out[17][18]
  • 2019: Manuel Rojas Narratibaren Iberoamerikako Saria[19]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. María Moreno, con la necesidad genuina de los salvajes. 27 de agosto de 2018.
  2. «María Moreno | cronología | bibliografía | Audiovideoteca de Escritores» audiovideotecaba.com.
  3. María Moreno - Revista Anfibia. .
  4. Lucía María de Leone. (Enero-junio de 2011). Una poética del nombre: los "comienzos" de María Moreno hacia mediados de los años 80 en el contexto cultural argentino. .
  5. Clarín.com. Donde empezó todo: viaje íntimo al feminismo antes de la ola verde. .
  6. Mello, Luciana de. (1522428656). La novela familiar | María Moreno. .
  7. «Página/12 :: las12» www.pagina12.com.ar.
  8. «Subrayados Leer hasta que la muerte nos separe de María Moreno - Estandarte» www.estandarte.com.
  9. «Centro Cultural Ricardo Rojas Cursos de Capacitación, Cultura y Adultos Mayores - Programación de Actividades» www.rojas.uba.ar.
  10. María Moreno es la nueva directora del Museo del Libro y de la Lengua. 13 de enero de 2020.
  11. Aletto, Carlos Daniel. «María Moreno: "Me sucedió un cataclismo del que no me repongo, pero voy a escribir sobre eso"» Télam.
  12. Conversar es fuente de conocimiento | Comienza el ciclo “Pensamiento contemporáneo, ejercicio vociferante”. 1533600714.
  13. «Ustedes no nos matan; nosotros elegimos morir» Perfil.com 2 de enero de 2019.[Betiko hautsitako esteka]
  14. Clarín.com. TEA premió a sus maestros. .
  15. La Comuna de Buenos Aires - El Dipló. .
  16. Entregaron los premios Lola Mora 2011. .
  17. Clarín.com. María Moreno ganó el premio de la Feria del Libro. .
  18. «María Moreno recibió el premio de la Crítica en la Feria del Libro» Infobae.
  19. La escritora argentina María Moreno obtuvo el Premio Iberoamericano Manuel Rojas. 25 de junio de 2019.

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]