Antoni Rubió i Lluch

Wikipedia, Entziklopedia askea
Jump to navigation Jump to search
Antoni Rubió i Lluch
Antoni Rubió i Lluch (1894).jpg
1. president of the Institut d'Estudis Catalans Itzuli

1907 - 1915
← baliorik ez - Miquel Arcàngel Fargas i Roca Itzuli
Bizitza
Izen osoa Antonio Rubio y Lluch
Jaiotza Valladolid1856ko uztailaren  26a
Herrialdea  Espainia
Heriotza Bartzelona1937ko ekainaren  8a (80 urte)
Familia
Aita Joaquim Rubió i Ors
Seme-alabak
Hezkuntza
Heziketa Bartzelonako Unibertsitatea
Hizkuntzak gaztelania
katalana
Jarduerak
Jarduerak hizkuntzalaria, historialaria, filologoa, literatura historialaria, unibertsitateko irakaslea eta erromanista
Enplegatzailea(k) Oviedoko Unibertsitatea
Bartzelonako Unibertsitatea
Jasotako sariak
Kidetza Ateneu Barcelonès Itzuli
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Itzuli
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Itzuli
Historical-Archaeological Section of the Institut d’Estudis Catalans IKI Itzuli

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856ko uztailaren 26a - Bartzelona, 1937ko ekainaren 9a) kataluniar historialaria izan zen, Joachim Rubióren semea.

Institut d'Estudis Catalans eta Centre Excursionista de Catalunya erakundeetako lehendakaria izan zen, eta kataluniarren eta aragoiarren Greziarako espedizioa aztertzen eman zituen urte asko. Erdi Aroko Kataluniako literaturaren azterketarako bideak zehaztu zituen, bestalde, eta jakintsu-talde bat bildu zuen bere ingurura. Obra nagusiak: Documents per la història de la cultura catalana medieval (1908-1921, bi liburuki), La cultura catalana en el regnat de Pere III (1914) eta Diplomatari de l'Orient català (1947an argitaratua).

Idazlanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgados por los griegos (1887)
  • Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte (1879)
  • El sentimiento del honor en el teatro de Calderón (1882)
  • Novelas griegas. Traducidas directamente del original (1893)
  • Els governs de Matheu de Moncada i Roger de Llúria en la Grècia catalana (1359-1370) (1912)
  • La Grècia catalana des de la mort de Frederic III fins la invasió navarresa (1377-1379) (1920)
  • Diplomatari de l'Orient català (1301-1409) (1947)
  • Documents per la història de la cultura catalana medieval (1907-21)
  • El Renacimiento clásico en la literatura catalana (1889)
  • Curial i Güelfa (edició i estudi) (1901)
  • Notes sobre la ciència oriental a Catalunya en el XIVèn segle (1909)
  • Estudi sobre la elaboració de la Crònica de Pere el Ceremoniós (1910)
  • La cultura catalana en el regnat de Pere III (1914)
  • Joan I humanista i el primer període de l'Humanisme català (1918)
  • Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana (1930)

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]