Amelia de la Torre

Wikipedia, Entziklopedia askea
Amelia de la Torre
Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakAmelia de la Torre
JaiotzaIllana1905eko ekainaren 12a
Herrialdea Espainia
HeriotzaMadril1987ko uztailaren 12a (82 urte)
Hobiratze lekuaPozuelo de Alarcón
Heriotza modua: istripu zerebrobaskularra
Familia
Ezkontidea(k)Enrique Diosdado (en) Itzuli
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
Jarduerak
Jarduerakaktorea

IMDB: nm0868356 Find a Grave: 7677627 Edit the value on Wikidata
Bodas de Sangre antzezten. Ezkerretik hasita: Enrique Diosdado, Julia Pacheco, Margarita Xirgu, Amelia de la Torre eta José Cañizares, Bartzelonako Principal Palacen 1935.11.22

Amelia de la Torre, jaiotzaz Amelia Torre de la Fuente (Illana, Guadalajara, 1905eko ekainaren 12aMadril, 1987ko uztailaren 12a) guadalajarar aktorea izan zen.[1]

Ibilbidea[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Antzerkia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Antzerkian 1925ean egin zuen debuta, Margarita Xirguren Konpainian, eta hurrengo urteetan bertan jarraitu zuen; besteak beste, Federico García Lorcaren Doña Rosita la soltera (1935) estreinaldia nabarmendu zen. 1936an, Argentinarako biran hasi ziren, besteak beste, Lorcaren Bodas de sangre antzezteko, Josefina Díaz de Artigasekin.

Gerra Zibila hastean, Argentinan egon zen 1950 arte. Etapa horretan, Alejandro Casonaren La dama del alba (1944) eta Rafael Albertiren El adefesio (1944) estreinatu zituen Buenos Airesen.[2] Han, gainera, Enrique Diosdado aktore alargunarekin ezkondu zen, Ana Diosdadoren aitarekin, une horretan urte gutxi zituenaren aitarekin. Elkarrekin osatu zuten beren Antzerki Konpainia, Espainiara itzuli zenean mantendu egin zena.

Hurrengo hamarkadetan zehar, Amelia de la Torre Espainiako eszenako dama handietako bat izan zen, El jardín de los cerezos,[3] Dulce pájaro de juventud, La viudita naviera (1960), Eloísa está debajo de un almendro (1961), La loca de Chaillot (1962), Los verdes campos del Edén (1963)[4] El proceso del arzobispo Carranza (1964), El carrusel (1964) Victor Ruiz Iriarterena, Primavera en la Plaza de París (1968), El okapi (1972), La muchacha sin retorno (1974), Siempre no es toda la vida (1979), La gata sobre el tejado de zinc (1979), El engañao (1981) edo Las amargas lágrimas de Petra von Kant (1985).[5]

Zinema[aldatu | aldatu iturburu kodea]

1938an estreinatu zen zineman, Argentinako Bodas de sangre filmearen bertsioan. Ez zuen berriro platoa zapaldu 1954ra arte, Leon Klimowskyren El tren expreso filmatu arte. Haren ondorengo ibilbide zinematografikoa, antzerki-ibilbidea ez bezala, ez zen bereziki nabarmena izan; Luis García Berlangaren Plácido (1961), César Fernández Ardavínen La Celestina (1969), Pedro Masóren La miel (1979) edo La vaquilla (1984) aipa daitezke, berriro ere Berlangarekin.

Telebista[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Hala ere, telebistan presentzia handiagoa izan zuen TVEk garai hartan egiten zituen eremu dramatikoetan. Amelia de la Torrek Estudio 1 saioko antzezpen nabarmen batzuetan parte hartu zuen, hala nola Eloisa está debajo de un almendro (1973), Enrique Jardiel Poncela, Jacinto Benaventeren La malquerida (1977), Robert Thomasen Ocho mujeres (1980) edo Lauro Olmoren La pechuga de la sardina (1982).

El señor Villanueva y su gente (1979) komedian ere parte hartu zuen, Ismael Merlo eta Lola Herrerarekin batera, baita haren alabak, Ana Diosdadok idatzi eta protagonista interpretatutakoak Anillos de oro (1983) - seriearen lehen atalean, Aurora Redondoren ahizpa interpretatuz - eta Bigarren irakaskuntza (1986).

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Antzerkian[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán (1931), Jacinto Benavente.
  • Doña Rosita, la soltera (1935), Federico García Lorca.
  • Bodas de sangre, Federico García Lorca.
  • El adefesio (1944), Rafael Alberti
  • La dama del alba (1944), Alejandro Casona
  • La Plaza de Berkeley (1952), John L. Balderston.
  • El príncipe durmiente (1957), Terence Rattigan
  • La viudita naviera (1960), José María Pemán.
  • Eloísa está debajo de un almendro (1961), Enrique Jardiel Poncela.
  • La bella malmaridada (1962),Lope de Vega.
  • Dulce pájaro de juventud (1962), Tennessee Williams
  • La loca de Chaillot (1962), Jean Giraudoux
  • Los verdes campos del Edén (1963), Antonio Gala
  • El jardín de los cerezos (1963), Chejov,
  • El proceso del arzobispo Carranza (1964), Joaquín Calvo Sotelo.
  • Nunca es tarde (1964), José López Rubio.
  • Madre Coraje y sus hijos (1966), Bertolt Brecht.
  • El sistema Fabrizzi (1967), Albert Husson.
  • Noviembre y un poco de hierba (1967), Antonio Gala.
  • La muchacha del sombrerito rosa (1967), Víctor Ruiz Iriarte.
  • Primavera en la Plaza de París (1968), Víctor Ruiz Iriarte.
  • Aurelia o la libertad de soñar (1971),
  • El okapi (1972), Ana Diosdado.
  • Canción para un atardecer (1973), Noel Coward.
  • La muchacha sin retorno (1974), Santiago Moncada.
  • Siempre no es toda la vida (1979), Santiago Moncada.
  • La gata sobre el tejado de zinc (1979), Tennessee Williams.
  • El engañao (1981), José Martín Recuerda.
  • Las amargas lágrimas de Petra von Kant (1985), Rainer Werner Fassbinder.
  • El jardín de los cerezos, Anton Chejov
  • Dulce pájaro de juventud, Tennessee Williams.
  • La malquerida, Jacinto Benavente.

Zineman[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Padre nuestro
  • La vaquilla (1985)
  • Puente aéreo (1981)
  • 127 millones libres de impuestos (1981)
  • Carlota (1981)
  • La familia bien, gracias (1979)
  • La miel (1979)
  • Sensualidad (1975)
  • Tormento (1974)
  • La Celestina (1969)
  • Los derechos de la mujer (1963)
  • La reina del Chantecler (1962)
  • Vuelve San Valentín (1962)
  • Plácido (1961)
  • Aquellos tiempos del cuplé (1958)
  • El batallón de las sombras (1957)
  • El tren expreso (1955)
  • Don Juan Tenorio (1952)
  • Bodas de sangre (1938)

Telebistan[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Segunda Enseñanza (1986)
  • Página de sucesos
    • Carta de Stuttgart (1985.11.08)
  • Veraneantes
    • El bosque (1985.01.28)
    • El bosque (2. zatia) (1985.02.04)
  • Anillos de oro
    • Cuestión de principios (1983.11.01)
  • Teatro breve
    • La muerte camina (1981.05.17)
  • El señor Villanueva y su gente (1979)
  • Noche de teatro
    • Dulce pájaro de juventud (1974.07.12)
  • Juan y Manuela (1974)
  • El teatro
    • Seis personajes en busca de un autor (de 1974).01.01
  • A través de la niebla
    • El regreso (25 de octubre de 1971)
  • Estudio 1
    • Los verdes campos del Edén (1967.01.04)
    • Eloísa está debajo de un almendro (1973.01.26)
    • El amor es un potro desbocado (1973.03.09)
    • La malquerida (1977.10.17)
    • Ocho mujeres (1980.04.27)
    • La muchacha sin retorno (1981.06.12)
    • La pechuga de la sardina (1982.02.19)
    • Un marido ideal (1982.11.22)
  • Primera fila
    • La venda en los ojos (1964.01.22)
    • El baile de los ladrones (1965.08.25)

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]