Eulalia Lledó

Wikipedia, Entziklopedia askea
Eulalia Lledó

Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakEulàlia Lledó i Cunill
JaiotzaBartzelona, 1952 (71/72 urte)
Herrialdea Katalunia
Hezkuntza
HeziketaBartzelonako Unibertsitatea
Hizkuntzakgaztelania
katalana
Jarduerak
Jarduerakfilologoa, literatura-kritikaria, idazlea eta lexikografoa
Jasotako sariak
eulalialledo.cat

Eulàlia Lledó i Cunill (Bartzelona, 1952) filologia erromanikoan doktorea da Bartzelonako Unibertsitatean, sexismoari eta hizkuntzari buruzko ikerketan espezializatua. Genero indarkeriaren tratamenduari eta 1999an Andaluziako Emakumeentzako Institutuak eta Radio Televisión de Andalucía-k argitaratutako genero indarkeriaren eta hedabideen tratamenduari buruzko Espainiako lehen gidaren egilea da. Hainbat sari jaso ditu egindako lanagatik, besteak beste, Creu de Sant Jordi saria (2008). Gaur egun, The Huffington Post egunkariko kolaboratzailea da.

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Lledó Bartzelonan bigarren hezkuntzako irakaslea airtu izan da eta hainbat unibertsitate eta genero ikasketetarako sareekin kolaboratzen du ere bai, besteak beste, Ikerketa Zientifikoen Goi Kontseiluko (CSIC) Genet Sarearekin. [1] Aditua da literaturaren eta hizkuntzaren alborapen sexista eta androzentrikoak ikertzen. [2]

Gai eta eskuliburu ugari egin ditu gaiari buruz, besteak beste , Cómo tratar bien a los malos tratos. Manual de Estilo para los Medios de Comunicación en 1999. [3] Espainian hedabideei eta genero indarkeriari aurre egiteko gomendioekin idatzitako lehen gida. Hezkidetzari buruzko liburuak, artikuluak eta literatura kritikak ere idatzi ditu, batez ere emakumezkoen idazkerari buruz.

1994an sortu zenetik, Espainiako Gobernuko Emakumeen Institutuko Aholku Batzordeko Nombra taldeko kidea da.[4] Katalan Ikasketen Institutuko Hizkuntza Katalanaren Hiztegi Orokorraren berrikuspenean eta Espainiako Errege Akademiaren Hiztegia berrikusten kolaboratu du:[5][2][6]

« RAEk badu ideia bitxi bat: berak agintzen duela hizkuntzaren gainean, eta hori latza da. (...)

Ekonomiaren printzipioa interesatzen zaienean bakarrik da hizkuntzaren oinarria. Hizkuntza, definizioz, erredundantea da, gauzak beharrezkoa den guztietan markatzen ditugu.

»

—Eulalia Lledó


2018ko martxoan, RTVE Korporazioan Encuentro Responsable "La fórmula de la igualdad "-en parte hartu zuen sexismoaren alborapen inkontzienteei buruzko esku hartze batekin. [7]

Gaur egun, El Huffington Post- en kolaboratzailea da gaztelaniazko bertsioan. [8]

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Eulalia Lledó 2018ko Isonomia Saria Pilar Senent Jaume I Unibertsitateko errektoreordearekin.
  • Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas (2013)
  • Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina (2011)[9]
  • De lengua, diferencia y contexto (2010)
  • De llengua, diferència i context (2007)
  • Las profesiones de la A a la Z (2006)
  • L'espai per a les dones als diccionaris (2005)
  • De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22.ª edición del DRAE (M.ª Ángeles Calero eta Esther Forgasekin batera) (2004)
  • Cómo tratar bien a los malos tratos. Manual de Estilo para los Medios de Comunicación (1999)
  • El sexisme i l’androcentrisme en la llengua: anàlisi i propostes de canvi (1992)

Literaturari buruzko liburuak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza (2008)
  • Dona balconera. A les penes, llibreries (2007)
  • Dona finestrera (1997)
  • Dotze escriptores i una guia bibliogràfica (conjuntament amb Mercè Otero) (1994)
  • Doce escritoras y una guía bibliográfica (Mercè Oterorekin batera) (1994)

Hizkuntza gidak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

* Esports, dones i llengua. 1. Estatuts: un model (2007)

  • Esports, dones i llengua. 2. Normatives de competicion, reglamentacions i documents administratius (2007)
  • Esports, dones i llengua. 3. Manuals d’aprenentatge (2007)
  • Esports, dones i llengua. 4. Reglament General de Règim Interior (2007)
  • Esports, dones i llengua. 5. Reglament d’ús d’una instal·lació esportiva (2008)
  • Breus receptes per visibilitzar les dones en l’esport (2008)
  • Breus receptes per visibilitzar les dones en l’educació (2008)
  • Hablamos de leyes (conjuntament amb Charo Guerrero) (2008)
  • Guía de lenguaje para el ámbito educativo (2008)
  • Guía de lenguaje para el ámbito de la salud (2009)
  • Guía de lenguaje para el ámbito del deporte (2009)
  • Guía de lenguaje para el ámbito de la cultura (2010)
  • Guía de lenguaje para el ámbito de la empresa y el empleo (2011)

Hezkidetzari buruzko liburuak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Escritoras del mundo. Unidades didácticas (2010)
  • Coeducación. Día Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres (Begoña Gonzálezekin batera) (2004)
  • Escriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques per a la literatura. Cassandra (2001)
  • Escriure com elles (Mercè Miralles, Mercè Otero eta Lola Ribellesekin batera) (1996)
  • Parlar com elles (Mercè Miralles, Mercè Otero eta Lola Ribellesekin batera) (1996)
  • Elles i la seva obra (Mercè Miralles, Mercè Otero eta Lola Ribellesekin batera) (1996)
  • Com elles (Mercè Miralles, Mercè Otero eta Lola Ribellesekin batera) (1996)

Beste idazki batzuk[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • El fil dels dies (2009-2013) (2013)
  • La línia de flotació. Dietari intermitent (2009)

Sariak eta errekonozimenduak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 2008an Creu de Sant Jordi saria hizkuntzaren erabilera sexistak eta androzentrikoak saihesteko erakutsitako interesagatik. [10][11]
  • 2016an Komunikazio Ez Sexista Saria Kataluniako Emakume Kazetarien Elkarteak (ADPC) emandakoa hizkuntza eta komunikazio genero ikuspegiarekin egindako ikerketan zein prestakuntzan egindako kalitateagatik. [12]
  • 2018an Isonomia Saria, Isonomia Fundazioak ematen duen genero indarkeriaren aurkako saria. [13]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. «Fundador@s | ASOCIACIÓN GENET - Red de Estudios de Género» genet.csic.es (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  2. a b «Eulàlia Lledó i Cunill | enciclopèdia.cat» www.enciclopedia.cat (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  3. (Gaztelaniaz) «Junta de Andalucía - Cómo tratar bien a los malos tratos : manual de estilo para los medios de comunicación» Junta de Andalucía (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  4. (Gaztelaniaz) Entrevista a Eulàlia Lledó Cunill | Revista con la A. (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).[Betiko hautsitako esteka]
  5. (Gaztelaniaz) «De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22.ª edición del DRAE» web.ua.es (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  6. (Gaztelaniaz) Marcos, Mónica Zas. (2018-07-19). «"La RAE tiene la idea curiosa de que manda sobre la lengua y eso es demoledor"» ElDiario.es (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  7. (Gaztelaniaz) «La fórmula de la igualdad | RTVE presenta su plan de diversidad de género, con formación, talleres, concurso de cortos y otras acciones a favor de la igualdad y el acceso de más mujeres a puestos directivos» RTVE.es 2018-03-08 (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  8. (Gaztelaniaz) «Eulàlia Lledó Cunill» El HuffPost (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  9. «Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina» www.beat.cat (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  10. «Eulalia LLedó - Mujeres en Red. El periódico feminista» mujeresenred.net (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  11. «De llengua, diferència i context | Drupal» www.ub.edu (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  12. (Katalanez) «L'ARA rep un premi de comunicació no sexista» Ara.cat 2016-11-19 (Noiz kontsultatua: 2020-10-07).
  13. XIV premio Insomnia contra la violencia de género.

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]