María Esther García López

Wikipedia, Entziklopedia askea

 

María Esther García López

Bizitza
JaiotzaValdés1948ko abenduaren 8a (75 urte)
Herrialdea Espainia
Hezkuntza
Hizkuntzakasturiera
gaztelania
Jarduerak
Jarduerakpoeta eta idazlea

María Esther García López (La Degollada, Valdés, 1948ko abenduaren 8a) asturiar poeta eta idazlea da, asturieraz eta gaztelaniaz idazten du. Asturiasko Idazleen Elkarteko lehendakaria da gaur egun.[1]

Ibilbidea[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Pedagogian lizentziatua, maistra eta Asturiasko Filologian aditua, Llingua Asturianako Akademiako kidea da.[2] Branuko Universidá Asturiana (UABRA) unibertsitatean irakasle izan zen 25 urtez, eta hainbat literatur lehiaketatan eta poesia errezitalditan hartu zuen parte.

Argitalpen aipagarriak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • El Tatuaxe (1998). Llectures pa neños. Coleición " La viesca les Lletres". Mieres. Editora Norte.
  • Ḷḷuribaga, (2003), Coleición Llibrería Académica. Poesía n'asturianu Academia de la Llingua Asturiana.
  • Zamparrampa: Poemas pa nenos ya nenas (2004): E. Madú.
  • Tiempu d'iviernu (2005): Poemario E. Madú.
  • Aventures del Quixote (2005) (Delles partes) Traducción al asturianu. E. Madú.
  • Historias de Vida ya señas de muerte (2006) Granda, Siero. Madú Ediciones.
  • Faraguyas (2007) Granda Siero. Madú Ediciones.
  • Pisadas (2008) Academia de la ligua Asturiana (Premiu Uviéu de poesía 2006)
  • La maestra (2008). Premiu Xosé Álvarez. Uviéu. Centru Asturianu de Madrid. Ámbitu.
  • Musical-landia (2008) Uviéu. E. Pintar-Pintar.
  • Performance (2009) Rellatu premiáu nel concursu 2007 “Fernández Lema”. Uviéu. Editorial Trabe.
  • Menú de Versos (2009) Uviéu. E. Pintar-Pintar.
  • Deva y El Pitín (2010) Editorial Pintar-Pintar.
  • A la gueta l'amor (2010) Rellatos. Editorial Trabe.
  • Alredor de la Quintana: Animales y otros bichos (2013) E. Trabe.
  • Quiero ser Arcu Iris (2014) Uviéu. E. Pintar-Pintar.
  • Yo taba ellí (2015) E. Trabe
  • Yo estaba allí (2016) E. Trabe.
  • Deva, Flor de Primvera (2017) (en asturiano y castellano)
  • Leo (2018, n'asturianu y castellanu, E. Setentayocho.
  • Haikusnora (2019) E. Setentayocho.
  • El color de los días. E. Bajamar (castellano) y El color de los días. E. Setentayocho (asturiano)
  • La bruja en la Biblioteca. Álbum Infantil ilustrado. Editorial Tinta Chica (Oviedo, 2019)
  • A veces el amor es azul. Editorial Fleming (Barcelona, 2020)

Antologiak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Antología Poética de Valdés, Ḷḷuarca. Asociación de Poetas “Alfonsu X El Sabio” 2001.
  • Antoloxía de Muyeres Poetes Asturianes, S. XX Xixón Grupo Epona.2004
  • Na boca de todos. Antoloxía Poética., Fundación Municipal de Cultura d'A Veiga. 2006.
  • Curriverás. Antoloxía de poemes pa nenos de Primaria. Uviéu. Trabe. 2006.
  • 5 minutos d'averamientu a la prosa asturiana moderna. Conseyería de Cultura, Gobiernu del Principáu d'Asturies. E. KRK. 2007
  • Cuentos mínimos. Selmana de les Lletres Asturianes, 2007. Junta general del Principado de Asturias.
  • Sentir que toi viva. Selmana de les Lletres Asturianes, 2008. Junta general del Principado de Asturias.
  • Cuando la memoria fala. Antoloxía. Día de les Lletres Asturianes na emigració, 2008. conseyu de Comunidaes Asturianes.
  • Caminos que nadie triara 2009, Junta general del Principado de Asturias.
  • Una botella d'agua enllena de tierra vivo, 2010. Junta general del Principado de Asturias.
  • Lletres Asturianes. Númberos lliterarios, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007,2008, 2009, 2010.
  • Aunque tú no estás. (2010) Varios autores. Asociación Amigos del país de Avilés. (Homenaxe a Miguel Hernández).
  • Antología Homenaje a Miguel Hernández. (2011) Poemariu dirixíu por Harmonie Botella y Áurea López. Dellos autores. Punto Rojo Libros.
  • Entre sin llamar. Poesía en Valdediós. Prólogu de José Luis García Martín Círculo cultural de Valdediós (2013)
  • Lluvia de palabras, 2014. E. Nieva Avilés
  • Mina de palabras (2015) E. Hifer . Asociación de Escritores de Asturias (Coordinadora)
  • Primavera Eterna (2015) ) E. Hifer . Asociación de Escritores de Asturias
  • Que nun se pierda nel aire (2016) Consejería de Cultura. Principado de Asturias.
  • Luz de luna (poesía) (2016). Diversidad Literaria
  • Oviedo, libro abierto (2017). Editorial TREA (Coordinadora)
  • Poemas grabados en la Fonoteca THE Booksmovie de Zaragoza (Coordinadora)
  • Disco Alebrix del compositor Ernesto Paredano. Poemes d'Esther García
  • Lletres Femenín plural. Antoloxía dedicada al XXXVIII Selmana de les Lletres Asturianes, 2017. Junta general del Principado de Asturias.
  • PoemAEs, antoloxía poética recitada.Coordinadora (2017)

Didaktika[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Llingua Asturiana y práutica simulativa na EXB, en la colección Estaya Pedagóxica. Oviedo A.LL.A (1989).
  • El teatru nes clases de llingua, en la colección Estaya Pedagóxica (Coautora). Oviedo. A.LL.A. (1992).
  • Cuélebre, Libro de texto para alumnos de 3ᵘ de Primaria. Mieres Editora Norte(1995). (Coautora)
  • Cuélebre, Libro de texto para alumnos de 4ᵘ de Primaria. Mieres. Editora Norte. (1995). (Coautora).
  • Guía Didáutica para profesores. Cuélebre. (1997). Mieres. Editora Norte. (Coautora)
  • Castrillón. Conocemos el conceyu. Construcciones populares.(1999).Colección Abogaderu. Patronato Municipal de Cultura de Castrillón.
  • Averamientu a la vida y obra de José de Villalaín Fernández. (2001). Colección Abogaderu. Patronato Municipal de Cultura de Castrillón.
  • "Enseñanza del Asturiano y Política Llingüística". Enseñances Llingüístiques y Competencies Educatives. En González Riaño (Coor). (2001): A.Ll. A.
  • Averamientu a la vida y obra de Daniel G-Nuevo Zarracina. (2002). Colección Abogaderu. Patronato Municipal de Cultura de Castrillón.
  • Averamientu a la vida y obra d'Eduardo González Herpers. (2003). Colección Abogaderu. Patronato Municipal de Cultura de Castrillón.
  • Las Escuelas del Ave María de Arnao. (2004). Piedras Blancas. Patronato Municipal de Cultura de Castrillón.
  • Rede 1 (2004) Libro de Testo de Llingua Asturiana para 1ᵘ de ESO. Coautora.
  • Recursos Didáuticos (2004): Guía del profesor de Rede 1. Coautora.
  • Rede2 (2005): Llibru de testu pa 2ᵘ de E.S.O. Coautora.
  • Recursos Didáuticos (2005): Guía del profesor de Rede 2. Coautora.
  • Foro por la Escuela Pública (Coautora) Valle del Nalón. 2006

Ikerketa-lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Romances en La Degollada (Valdés) eta Las Tabiernas (Tinéu) (1989) Lletres Asturianes, n34. LL.A
  • Mendebaldeko Argi Folklorikoak (1989). Lletres Asturianes, nirakaslea35.
  • La yerba en Castrillón (1997) en Cultures. No. 7 Llingua Asturianako Akademia.
  • Samartina Castrillón Culturesen (1999). 9. Llingua Asturianako Akademia.
  • La Matada en La Degollada (Valdés) (1999). Kulturak. 9. Llingua Asturianako Akademia.
  • L'espacio agrariu en La Degoordezkatzen ada (Valdés) (2002). Kulturak. No 11. Llingua Asturianako Akademia.
  • L'espacio agrariu en Castrillón (2002). Kulturak. No 11. Llingua Asturianako Akademia.
  • Sagardoa Castrillonen (2004): Cultures. No 11. Llingua Asturianako Akademia.
  • Lleendas eta beste alderdi maxiko batzuk, Castrillongo floclor (2006) Abokaderu bilduma. Castrillongo Udalaren Kultur Patronatua.
  • Mendiko Parrokiako toponimia. Uviéu ALLA (2006)
  • Mendiko parrokiako festak (Valdés) (2007) Cultures. 15°. Llingua Asturianako Akademia.
  • Castrillongo Baille aretoak (2010) Abokaderu bilduma. Castrillongo Udalaren Kultur Patronatua.

Egunkariak eta aldizkariak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • La Nueva Españako ohiko kolaboratzailea. (Avilés-en edizioa eta Mendebaldearen argitalpena), 2002ko maiatzaz geroztik, iritzi-atalean, Avilesi eskainitako asteroko saio berezian eta LNEren “La Nueva Quintana” saio berezian.
  • Lletres Asturianes (Llingua Asturianako Akademia)
  • La Voz de Asturiasko hezkuntza-orria
  • Buenos Aireseko Literarte aldizkari birtuala.
  • La enseñanza de la llingua en Castrillón, El Taller muséu El Sablón, Mitos y lleendes nel folclore de Castrillón eta El Muséu del Maxín (Castrillongo Udalaren Kultur Patronatua)
  • Náyade aldizkaria, lankidetza literarioa.
  • Lliteraturako Reciella Malory aldizkaria (2005)
  • La Voz de Occidente egunkaria, Espacio Cultura. eta zenbait zenbakiren gaineko iritzia
  • El Eco de Luarca egunkaria. Zenbait zenbakitan.
  • L’alborcer aldizkaria (Castrillongo L’Alborcer Kultur Elkartekoa). Zenbait zenbakitan.

Sariak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

2005
Omenaldia Luarcan, “Valdés Siglo XXI” emakumeen elkarteak idazle eta ikertzaile gisa egindako lanagatik eta Asturiasko Hizkuntza eta Kultura berreskuratzeko eta emakumeen eskubideak defendatzeko egindako lanagatik.
2007
Poesiako Uviéu saria, lehen edizioan, Pisadas poemariarekin.
Fernández Lema kontakizun laburraren sariaren irabazlea, Performance kontakizunarekin.
Madrilgo Centro Asturianok antolatutako kontakizun laburreko “Xosé Álvarez” saria.
“Urogallo de Bronce”, Madrileko Centro Asturianuk ematen duen saria.[3]
2009
“León Delestal” Madrilgo Centro Asturiano saria, La boda kontakizunarekin.
2015
“Andén” poesiaren hirugarren saria, Emakumearen Nazioarteko Eguna dela eta.
Saria: “Lluarcako Joaquín Rodríguez Liburutegiko laguna”.
Vaqueiroko eta Vaqueiradako “Ohorezko vaqueira”.
"Timón" saria literatur ibilbideari.
2017
Valdés-eko Udalak Liburuaren Eguna eskaini zion.
Poetisa del Alba, Candáseko Alboradan.[4]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]