Miguel Luis Amunátegui Reyes

Wikipedia, Entziklopedia askea
Miguel Luis Amunátegui Reyes

Academia Chilena de la Lengua (en) Itzuli presidentea

1931 - 1949
Pisagua (en) Itzuli substitute deputy (en) Itzuli

1888 - 1891

hola q hace partido (en) Itzuli zuzendari

Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakMiguel Luis Amunátegui Reyes
JaiotzaSantiago1862ko otsailaren 20a
Herrialdea Txile
HeriotzaSantiago1949ko urriaren 18a (87 urte)
Familia
AitaGregorio Amunátegui Aldunate
Seme-alabak
Familia
Hezkuntza
HeziketaInstituto Nacional General José Miguel Carrera (en) Itzuli
Txileko Unibertsitatea
Hizkuntzakgaztelania
ingelesa
Jarduerak
Jarduerakidazlea, historialaria, politikaria, literatoa, unibertsitateko irakaslea eta abokatua
Jasotako sariak
KidetzaReal Academia Española
American Association of Teachers of Spanish and Portuguese (en) Itzuli
Real Academia Hispano Americana de Ciencias, Artes y Letras (en) Itzuli
Academia Colombiana de la Lengua (en) Itzuli
University of Chile - Faculty of Law (en) Itzuli
Q5854900 Itzuli
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoaIndependent Liberal Party (en) Itzuli

Miguel Luis Amunátegui Reyes (Santiago, 1862ko otsailaren 20aibid., 1949ko urriaren 18a) hizkuntzaren akademikoa, intelektuala, idazlea, politikari liberala eta Txileko parlamentaria izan zen.

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Gregorio Víctor Amunátegui Aldunate filologo, historialari eta idazlearen eta Josefa Reyes Pérez-Cotapos-en semea zen eta Miguel Luis Amunátegui Aldunate historialariaren iloba.

Institutu Nazionalean ikasi zuen eta gero zuzenbidea Txileko Unibertsitatean, eta han 1884an zuzenbide titulua lortu zuen.

18 urtez Txileko Hizkuntz Akademia zuzendu zuen. Horrez gain, New Yorkeko American Association of Teachers of Spanish (Espainiako Elkarteen Irakasleen Elkartea) elkarteko kide izan zen, Cádizko Zientzia, Arte eta Letren Hispanoamerikar Errege Akademiakoa, Buenos Aireseko Ateneo Iberoamerikarreko berriemailea eta Kolonbiako Hizkuntz Akademiako ohorezko kidea izan zen. Era berean, Txileko Unibertsitateko Zuzenbide eta Filosofia eta Giza Zientzien Fakultateko kidea izan zen; 1900. urtean Espainiako Errege Akademiako kide izendatu zuten, pertsonaia batzuek hala eskatuta.

1948an Askatzailearen Ordenako Zaldun Komandante titulua jaso zuen eta Venezuelak eman zion Andrés Belloren lana zabaltzeko egindako lanagatik.

Guztiz itsu hil zen 1949ko urriaren 18an.

Idazlanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • A través del diccionario i la gramática (1895)
  • La Academia Chilena en el cincuentenario de su fundación (1937)
  • Acentuaciones viciosas (1887)
  • Antecedentes legislativos y trabajos preparatorios del Código Civil de Chile (1958)
  • Apuntaciones lexicográficas, 3 volúmenes (1908)
  • Bello y los Amunategui (¿?)
  • Borrones gramaticales (1894)
  • La codificación de las leyes civiles (1890)
  • Críticas y charlas (1902)
  • Don Andrés Bello y el Código Civil (1885)
  • Don Antonio García Reyes i algunos de sus antepasados a la luz de documentos inéditos, 6 volúmenes (1929-1936)
  • Don Bernardo O'Higgins: juzgado por algunos de sus contemporáneos, según documentos inéditos (1917)
  • Don José Miguel Carrera y el sitio de Rancagua (1935)
  • Don Rafael Valdés en Chile: después de sus campañas en pro de la independencia de la América Española (1937)
  • En la puerta de la Iglesia (1923)
  • Enrique Cood (1888)
  • Ensayos biográficos 4 tomos en 3 volúmenes (1893-1896)
  • Esteban de Terreros i Pando i sus opiniones en materia ortográfica (1924)
  • Estudios relativos al Código Civil (1894)
  • La formación de los acervos en la participación de una herencia (1889)
  • Gramática castellana: obra inédita dada a luz con un prólogo i anotaciones por Luis Amunátegui Reyes (1937)
  • Gregorio Víctor Amunátegui: anhelos de un padre recordados por su hijo (1938)
  • Imperfecciones i erratas manifiestas de la edición auténtica del código civil chileno (1894)
  • Las metáforas i el diccionario (1904)
  • Mis pasatiempos / Miguel Luis Amunátegui Reyes (1905)
  • El neolojismo i el diccionario (¿?)
  • Observaciones i enmiendas a un Diccionario, aplicables también a otros, 3 volúmenes (1924-1927)
  • Paulino Alfonso (1928)
  • La Real Academia Española y sus relaciones con sus hijas de América (1943)
  • La reforma ortográfica ante nuestros poderes públicos, ante la Real Academia Española i ante el buen sentido (1918)
  • Trabajos científicos de don Andrés Bello (1892)
  • Uso de la G i de la J : representación hecha ante la Real Academia Española (1920)

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]