José Luis Olaizola
Itxura
| José Luis Olaizola | |
|---|---|
![]() (2004) | |
| Bizitza | |
| Jaiotzako izen-deiturak | José Luis Olaizola |
| Jaiotza | Donostia, 1927ko abenduaren 25a |
| Herrialdea | |
| Bizilekua | Boadilla del Monte |
| Heriotza | Boadilla del Monte, 2025eko ekainaren 2a (97 urte) |
| Hezkuntza | |
| Hizkuntzak | gaztelania |
| Jarduerak | |
| Jarduerak | idazlea, gidoilaria, abokatua eta legelaria |
| Jasotako sariak | ikusi
|
| Kidetza | Opus Dei Q9078831 |
José Luis Olaizola Sarriá (Donostia, 1927ko abenduaren 25a – Boadilla del Monte, 2025eko ekainaren 2a) gipuzkoar idazle eta gidoilaria izan zen.
Zuzenbidea ikasi ondoren, 15 urtez, abokatua izan zen. Baina, utzi eta literaturari ekin zion. 1983an La guerra del general Escobar eleberriari esker Planeta Saria irabazi zuen.[1]
Lanak
[aldatu | aldatu iturburu kodea]Literatura
[aldatu | aldatu iturburu kodea]- Soy pastero,1979
- Cucho, 1982
- La guerra del general Escobar, 1983, Bartzelona, Planeta.
- Bibiana y su mundo , 1985, Bartzelona, Barco de vapor.
- La paloma azul, 1987, Bartzelona, Planeta.
- Hernán Cortés, crónica de un imposible, 1990, Bartzelona, Planeta.
- La puerta de la esperanza (Juan Antonio Vallejo-Nágerarekin batera), 1990, Bartzelona, Planeta.
- La Flaca y el Gordo, 1994, Madril, Ediciones SM.
- El cazador urbano, 1997, Madril, Bruño.
- La sombra del castillo, 1997, Madril, Palabra.
- El vendedor de noticias, 1997 Bartzelona, Planeta
- Diario de un cura urbano, 1998, Bartzelona, Planeta
- Bartolomé de Las Casas, crónica de un sueño, 2000, Bartzelona, Planeta.
- El caballero del Cid, 2000, Bartzelona, Planeta.
- Guía de curas con encanto, 2000, Madril, Palabra.
- Juan XXIII: una vocación frustrada, 2001, Madril, Temas de Hoy.
- El amante vicario, 2001, Bartzelona, Planeta.
- La leyenda de Boni Martin, 2001, Madril, Anaya.
- El secreto de Gabriela, 2001, Madril, Anaya.
- Juan Sebastián Elcano. La mayor travesía de la Historia, 2002, Bartzelona, Planeta.
- Corre, Benito, corre, 2002, Madril, Palabra.
- La sombra del castillo, 2006, Madril, Palabra.
- Juana la Loca, 2007, Bartzelona, Planeta.
- Las islas de la felicidad, 2007, Bartzelona, Planeta.
- El camino de las estrellas, 2007, Madril, Palabra.
- Un mercedes para Macario, 2009.
- Y comieron perdices... O sea, es posible ser feliz, 2011, Madril, Rialp.
- La niña del arrozal, Martínez Roca, 2011
- Volverá a reír la primavera, Martínez Roca, 2012
- El jardín de los tilos, Martínez Roca, 2013
- El anarquista indómito. La leyenda del ángel rojo, 2017, Editorial LibrosLibres.
- Elogio del matrimonio, 2018, La esfera de los libros.
- Retazos de una vida literaria, 2019, Palabra.
- La leyenda de Luis Candelas, 2019, Editorial LibrosLibres.
- Diario de una nonagenaria, 2020, Editorial LibrosLibres.
Zinema
[aldatu | aldatu iturburu kodea]Zuzendaria
[aldatu | aldatu iturburu kodea]- Palmira (1981)
Gidoilaria
[aldatu | aldatu iturburu kodea]- Palmira (1981), José Luis Olaizolarena
- Dos mejor que uno (1984), Ángel Llorenterena
- Maten al Luis (2008), Camilo Aranguizena
Erreferentziak
[aldatu | aldatu iturburu kodea]Kanpo estekak
[aldatu | aldatu iturburu kodea]| Artikulu hau Gipuzkoako biografia baten zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. |
