Ovidi Montllor

Wikipedia, Entziklopedia askea
Ovidi Montllor

Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakOvidi Montllor i Mengual
JaiotzaAlcoi1942ko otsailaren 4a
Herrialdea Espainia
HeriotzaBartzelona1995eko martxoaren 10a (53 urte)
Heriotza moduaberezko heriotza: hestegorriko minbizia
Familia
Seme-alabak
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
katalana
Jarduerak
Jarduerakabeslaria, egile abeslaria eta aktorea
Jasotako sariak
Genero artistikoaNova Cançóa
Musika instrumentuaahotsa
gitarra
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoa Kataluniako Alderdi Sozialista Batua

IMDB: nm0600120 Allocine: 8104 Allmovie: p146993
Musicbrainz: f0eb59b3-e3c4-4cb7-92d2-5efeba3edb1c Discogs: 307023 Find a Grave: 7756463 Edit the value on Wikidata

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942ko otsailaren 4a - Bartzelona, 1995eko martxoaren 10a) kantautore eta aktore valentziarra izan zen, "Nova Cançó" izeneko katalanezko musika mugimenduaren partaidea izan zena. Politikoki, PSUC alderdiaren militantea izan zen.

Hestegorriko minbiziak jota hil zen 53 urterekin.

Diskoak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Abesti ospetsuenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • La samarreta
  • La fera ferotge
  • Homenatge a Teresa
  • Va com va
  • Perquè vull
  • L'escola de Ribera
  • La cançó del cansat

Filmak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Furia española (Francesc Betriu) 1974.
  • Furtivos (José Luis Borau) 1975.
  • La siesta (Jorge Grau) 1976.
  • La ciutat cremada (Antoni Ribas) (1976)
  • La oscura historia de la prima Montse (Jordi Cadena) 1977.
  • La portentosa vida del Pare Vicent (Carles Mira) 1977.
  • Soldados (Alfonso Ungria) 1977.
  • Companys, procés a Catalunya (Josep M. Forn)1978.
  • La verdad sobre el caso Savolta (Antonio Drove) 1978.
  • La Sabina (José Luis Borau) 1979.
  • La campanada (Jaime Camino) 1979.
  • El nido (Jaime de Armiñán) 1979.
  • Con el culo al aire (Carles Mira) 1980.
  • Viaje al más allá (Sebastián d'Arbó) 1980.
  • Los embarazados (Joaquín Coll Espona) 1980.
  • Sexo sangriento (M. Esteba Gallego) 1981.
  • Putapela (Jordi Bayona) 1981.
  • Te quiero, te quiero (Luis Cortés) 1981.
  • Segoviako ihesa (Imanol Uribe) 1981.
  • Héctor (Carlos Pérez Ferré) 1982.
  • El fascista, doña Pura y el follón de la escultura (Joaquín Coll espona) 1982.
  • El pico (Eloy de la Iglesia) 1983.
  • El invernadero (Santiago Lapeira) 1983.
  • Escapada final (Scapegoat. Carlos Benpar/Carlos Benito) 1983.
  • Que nos quiten lo bailao (Carmen Mira) 1983.
  • Fuego eterno (José Solivellas) 1984.
  • Teo el pelirrojo (Paco Lucia) 1985.
  • Un, dos, tres... ensaïmades i res més 1985.
  • La especialidad de la casa (Manuel Lombardero) 1986.
  • Material urbano (Jordi Bayona) 1987.
  • El aire de un crimen (Antonio Isasi Isasmendi) 1988.
  • Gran sol (Ferrán Llagostera) 1988.
  • Amanece, que no es poco (José Luis Cuerda) 1988.
  • Un negre amb un saxo (Francesc Bellmunt) 1988.
  • El río que nos lleva (Antonio del Real) 1989.
  • Gran Sol 1989.
  • La Banyera 1989.
  • El acto 1989.
  • Monte bajo (Julián Esteva Riera) 1990.
  • La teranyina 1990.
  • Perfidia 1991.
  • El llarg hivern (Jaume Camino) 1992.
  • Blue Gin (Santiago Lapeira) 1992.
  • Els savis de Vilatrista 1992.
  • Agència de viatges 1993.
  • Una gloria nacional 1993.
  • Truhanes 1993.

Ikus, gainera[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Wikimedia Commonsen badira fitxategi gehiago, gai hau dutenak: Ovidi Montllor Aldatu lotura Wikidatan

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. L'Ovidi. Núria Cadenas. p.293. Editorial 3i4. Barcelona, 2002