Ovidi Montllor

Ovidi Montllor
	; Irudi gehiago
Bizitza
Jaiotzako izen-deiturak	Ovidi Montllor i Mengual
Jaiotza	Alcoi, 1942ko otsailaren 4a
Herrialdea	Espainia
Heriotza	Bartzelona, 1995eko martxoaren 10a (53 urte)
Heriotza modua	berezko heriotza: hestegorriko minbizia
Familia
Seme-alabak	ikusi Jana Montllor Blanes (en) ;
Hezkuntza
Hizkuntzak	gaztelania; katalana
Jarduerak
Jarduerak	abeslaria, egile abeslaria eta aktorea
Jasotako sariak	ikusi High Honour of the Generalitat Valenciana (1994) ;
Genero artistikoa	Nova Cançóa
Musika instrumentua	ahotsa; gitarra
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoa	Kataluniako Alderdi Sozialista Batua

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942ko otsailaren 4a - Bartzelona, 1995eko martxoaren 10a) kantautore eta aktore valentziarra izan zen, "Nova Cançó" izeneko katalanezko musika mugimenduaren partaidea izan zena. Politikoki, PSUC alderdiaren militantea izan zen.

Hestegorriko minbiziak jota hil zen 53 urterekin.

Diskoak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

La fera ferotge 1968
Gola seca 1969
Sol d'estiu 1971
Un entre tants... 1972
Crònica d'un temps 1973
A Alcoi 1974 (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)
Salvat Papasseit per Ovidi Montllor 1975(Reeditat i digitalitzat per Picap 2007)
Ovidi Montllor a l'Olympia 1975 (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)
Lluita i compromís 1976
De manars i garrotades 1977. Edigsa,^[1]
Dies i hores de la nova cançó 1978
Bon vent i barca nova 1978
Ovidi Montllor diu Coral romput 1979
4-02-42 1980
Junts 1981
Temps i cançons. 1976-1981 1981
20 anys de cançó al País Valencià 1981
Quart creixent 1990
Rosa perduda 1992
Cançons per la Trapa 1994
Ovidi Montllor... per sempre 1995
No nos moverán (recuerdos de una transición)
Ovidi Montllor. Antologia 1995

Abesti ospetsuenak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

La samarreta
La fera ferotge
Homenatge a Teresa
Va com va
Perquè vull
L'escola de Ribera
La cançó del cansat

Filmak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Furia española (Francesc Betriu) 1974.
Furtivos (José Luis Borau) 1975.
La siesta (Jorge Grau) 1976.
La ciutat cremada (Antoni Ribas) (1976)
La oscura historia de la prima Montse (Jordi Cadena) 1977.
La portentosa vida del Pare Vicent (Carles Mira) 1977.
Soldados (Alfonso Ungria) 1977.
Companys, procés a Catalunya (Josep M. Forn)1978.
La verdad sobre el caso Savolta (Antonio Drove) 1978.
La Sabina (José Luis Borau) 1979.
La campanada (Jaime Camino) 1979.
El nido (Jaime de Armiñán) 1979.
Con el culo al aire (Carles Mira) 1980.
Viaje al más allá (Sebastián d'Arbó) 1980.
Los embarazados (Joaquín Coll Espona) 1980.
Sexo sangriento (M. Esteba Gallego) 1981.
Putapela (Jordi Bayona) 1981.
Te quiero, te quiero (Luis Cortés) 1981.
Segoviako ihesa (Imanol Uribe) 1981.
Héctor (Carlos Pérez Ferré) 1982.
El fascista, doña Pura y el follón de la escultura (Joaquín Coll espona) 1982.
El pico (Eloy de la Iglesia) 1983.
El invernadero (Santiago Lapeira) 1983.
Escapada final (Scapegoat. Carlos Benpar/Carlos Benito) 1983.
Que nos quiten lo bailao (Carmen Mira) 1983.
Fuego eterno (José Solivellas) 1984.
Teo el pelirrojo (Paco Lucia) 1985.
Un, dos, tres... ensaïmades i res més 1985.
La especialidad de la casa (Manuel Lombardero) 1986.
Material urbano (Jordi Bayona) 1987.
El aire de un crimen (Antonio Isasi Isasmendi) 1988.
Gran sol (Ferrán Llagostera) 1988.
Amanece, que no es poco (José Luis Cuerda) 1988.
Un negre amb un saxo (Francesc Bellmunt) 1988.
El río que nos lleva (Antonio del Real) 1989.
Gran Sol 1989.
La Banyera 1989.
El acto 1989.
Monte bajo (Julián Esteva Riera) 1990.
La teranyina 1990.
Perfidia 1991.
El llarg hivern (Jaume Camino) 1992.
Blue Gin (Santiago Lapeira) 1992.
Els savis de Vilatrista 1992.
Agència de viatges 1993.
Una gloria nacional 1993.
Truhanes 1993.