Montse Guallar

Wikipedia, Entziklopedia askea
Montse Guallar

Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakMontserrat Guallar i Caballé
JaiotzaBartzelona, 1960 (63/64 urte)
Herrialdea Katalunia
Hezkuntza
Hizkuntzakkatalana
gaztelania
Jarduerak
Jarduerakkazetaria, telebista aurkezlea eta aktorea
IMDB: nm0345239 Edit the value on Wikidata

Montserrat Guallar Caballé, ezagunagoa Montse Guallar izenez (Bartzelona, Katalunia, 1960) kataluniar aktorea, kazetaria eta telebista aurkezlea da.[1][2][3]

Biografia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Bartzelonako Antzerki Institutuan interpretazioa ikasi zuen, mimoa eta pantomima Pawel Roubarekin, eta Commedia dell´Arte Venezian Carlo Bosorekin.[4]

Lan ibilbidea[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kataluniako aktore ezagunenetako bat da, antzezlan ugari interpretatu baititu, eta, bereziki, telebistako agerraldiei esker, tv3-ko Secrets de família, El cor de la ciutat edo La Riera telesailetan. Kataluniako telebistako hainbat lehiaketa ere aurkeztu ditu, hala nola Amor a primera vista.[4]

Antzerkia[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 2004- Mathilde Véronique Olmiren eskutik. Zuzendaria Jordi Mesalles. Teatro Lliure, B.[5]
  • 2002/03- Después del ensayo/Saiakeraren ostean, Ingmar Bergmanen eskutik . Zuzendaria Jordi Mesalles . Lliure Antzokia.
  • 1999- Això guixa, Pere Quarten testuei buruz. Zuzendaria Pere Planella. 2000. urtean bira.
  • 1996- El temps i l´habitación, Botho Straussen eskutik. Zuzendaria Lluís Homar. Teatre Lliure/CDG.
  • 1995- Arsènic i puntes de coixí (Artsenikoa eta parpaila zaharra ), J. Kesselringen eskutik. Zuzendaria: Anna Lizaran . Lliure Antzokia.
  • 1996- Love Letters, AR Gurney- rena. Zuzen.daria Josep Costa (Tourra)
  • 1994- La gateta i el mussol (Katua eta hontza ), Bill Manhoff- en eskutik. Zuzendaria: Ricard Reguant.
  • 1992- The park, Botho Straussen eskutik. Zuzendaria: Carme Portaceli. Antzerkia Lliure
  • 1991- Soldataren historia, Igor Stravinskiren eskutik. Zuzendaria: Lluís Homar. Lliure Antzokia.
  • 1991- W. Shakespeareren Sueño de una noche de verano/ Uda gau bateko ametsa . Zuzendaria Calixto Bieito.
  • 1990- Un dels ultims vespres de carnival, Carlo Goldonirena Zuzendaria: Lluís Pasqual . Antzerkia Lliure
  • 1989- Ai carai, Josep Maria Benet i Jornetena . Zuzendaria: Rosa María Sardà. Antzerkia Lliure
  • 1988- Taxi, al Rialto, Kado Kostzerren musikala. Zuzendaria A. Díaz Zamora. Rialto Antzokia (Valentzia)
  • 1987- El manuscrit d' Ali Bei, Josep Maria Benet i Jornetena . Zuzendaria: J. Montanyès. Lliure Antzokia.
  • 1986- El tango de Don Joan, Quim Monzó / Jerôme Savaryrena .
  • 1985- Michael Fraynen Pel davant i pel darrera ("Zaratak itzali"). Zuzendaria: A. Herold
  • 1984- L'assedio della serenissima TAG Teatro di Veneziarekin. Zuzendaria Carlo Boso .
  • 1983- Il false magnifico TAG Teatro di Veneziarekin. Zuzendaria Carlo Boso.
  • 1981- Noche de San Joan ( Dagoll Dagom )
  • 1980- Antaviana ( Dagoll Dagom )
  • 1979- Despertar de Primavera Frank Wedekind -ena. Zuzendaria Jordi Mesalles.

Zinema[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 1999- El corazón del guerrero/Gerrariaren bihotza, Daniel Monzonena. Tornasol Films
  • 1997- Gracias por la propina/Eskerrik asko propinagatik, Francesc Bellmuntena (lankidetza)
  • 1995- Palace, Tricicle (lankidetza)
  • 1993- Mal de amores/ Maitasun-gaitza, Carles Balagué.
  • 1993- Gonzalo Herralderen La fiebre del oro/Urrezko sukarra.
  • 1990- Antoni Verdaguerren La telaraña/Amarauna.

TB: telesailak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • 2018 - Si no t'hagués conegut TV3
  • 2014/2017- La Riera TV3 (María Monclus-en papera egiten du)
  • 2009- Infidels. TV3[6]
  • 2005- Retrouver Sara, Claude D´Annarena (jatorrizko bertsioa frantsesez)
  • 2000/2009- El cor de la ciutat. TV3 seriea. Zuzendaria Esteve Rovira
  • 2001- Hospital Central. Lankidetza. Telecincorako Videomedia seriea.
  • 2000- Compañeros. Antena 3 TVrako Globomediako seriea.
  • 1999- Petra Delicado. Lola Films-en serie honetako kapitulu batean kolaboratzea. Zuzendaria: Julio Sánchez Valdés. Tele 5
  • 1999- Nissaga, l´herència. Lankidetza. TV3 seriea. Zuzendaria Silvia Quer
  • 1999- La memòria dels Cargols. Dagoll Dagom-en telesaila tv3rako.
  • 1998- Laura. lankidetzan. TV3 seriea.
  • 1997- Todos los hombres sois iguales/Gizon guztiak berdinak zarete. Boca a bocaren telesaila Tele 5erako.
  • 1996- Hospital. Antena 3 TVrako Gestmusic seriea.
  • "Un crim" Crónicas de la verdad oculta atala. FDGren telesaila tv3rako. Zuzendaria E. Mallarach
  • 1996- Loco de atar. Ovideo TV seriea TVErako.
  • 1995- Secrets de família. TV3.[7]
  • 1990- Sóc. com. sóc. TV3 seriea. Zuzendaria. Esteve Duran
  • 1987- Tres estrelles. TV3 Zuzendaria Tricicle

TB: Saioak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Amor a primera vista, TV3.
  • Lluna de mel, TV3.
  • Mira, mira, TV3.

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. (Gaztelaniaz) «Guallar, Montse (1960-)» datos.bne.es (Noiz kontsultatua: 2023-10-02).
  2. (Gaztelaniaz) «Una actriz emociona al confesar la enfermedad que sufre desde hace años» En Blau 2018-12-18 (Noiz kontsultatua: 2023-10-02).
  3. (Gaztelaniaz) FormulaTV. «Montse Guallar» FormulaTV (Noiz kontsultatua: 2023-10-02).
  4. a b «Montse Guallar - Biografía de Montse Guallar» www.biografias.es (Noiz kontsultatua: 2023-10-02).
  5. (Gaztelaniaz) Ginart, Belen. (2004-10-11). «Montse Guallar y Lluís Marco escenifican la crisis de un matrimonio en el montaje 'Mathilde'» El País ISSN 1134-6582. (Noiz kontsultatua: 2023-10-02).
  6. ISSN https://www.filmin.es/actriz/montse-guallar..
  7. (Katalanez) Llumà, Núria Juanico. (2023-09-16). «Montse Guallar: "He hagut de lluitar contra la sensació que no em vol ningú"» Ara.cat (Noiz kontsultatua: 2023-10-02).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]