Kataluniako eskualdeak
Kataluniako eskualdeak 41 dira. Gaur egungo lurralde zatiketak Kataluniako Generalitateak 1936an egindako dekretu baten du jatorria, zeinak frankismoaren ondorioz 1939an balioa galdu zuen. Ondoren, 1987an, Generalitateak zatiketa hau berrezartzea erabaki zuen, hurrengo urtean, 1988an, hiru eskualde gehitu ziren arren: Pla de l'Estany, Pla d'Urgell eta Alta Ribagorça. 1990ean mugaren bat aldatu zen.
Kataluniako eskualdeen izenek el edo la artikuluak izan behar dituzte aurretik beti, dagokionaren arabera. Hala eta guztiz ere, badago salbuespen bat: artikulurik behar ez duen Osonako eskualdea; eta beste hirutan aukerakoa da artikulua: Anoia, Garraf eta Terra Alta. Hasierako artikulu hori letra xehez idazten da, bai mapa eta bai testuetan, esaldiaren hasieran izan ezean.
Kokapena[aldatu | aldatu iturburu kodea]
Eskualdeen zerrenda[aldatu | aldatu iturburu kodea]
Eskualdea | Hiriburua | Biztanleria | Azalera (km²) |
---|---|---|---|
l'Alt Camp | Valls | 35.635 | 544,7 |
l'Alt Empordà | Figueres | 99.321 | 74 |
l'Alt Penedès | Vilafranca del Penedès | 80.976 | 592,4 |
l'Alt Urgell | La Seu d'Urgell | 19.105 | 1.446,9 |
l'Alta Ribagorça | Pont de Suert | 3.477 | 426,8 |
l'Anoia | Igualada | 93.529 | 866,6 |
el Bages | Manresa | 155.112 | 1.295,2 |
el Baix Camp | Reus | 145.675 | 695,3 |
el Baix Ebre | Tortosa | 66.369 | 987,9 |
el Baix Empordà | La Bisbal d'Empordà | 102.566 | 700,5 |
el Baix Llobregat | Sant Feliu de Llobregat | 692.892 | 486,5 |
el Baix Penedès | El Vendrell | 61.256 | 295,5 |
la Baixa Cerdanya | Puigcerdà | 14.158 | 546,4 |
el Barcelonès | Bartzelona | 2.093.670 | 143,1 |
el Berguedà | Berga | 37.995 | 1.182,5 |
la Conca de Barberà | Montblanc | 18.766 | 648,9 |
el Garraf | Vilanova i la Geltrú | 108.194 | 184,1 |
les Garrigues | Les Borges Blanques | 18.999 | 799,7 |
la Garrotxa | Olot | 47.747 | 734,2 |
el Gironès | Girona | 136.543 | 575,5 |
el Maresme | Mataró | 356.545 | 396,9 |
el Moianès | Moià | 13.209 | 335,19 |
el Montsià | Amposta | 57.550 | 708,7 |
la Noguera | Balaguer | 34.744 | 1,733,0 |
Osona | Vic | 129.543 | 1.263,8 |
el Pallars Jussà | Tremp | 12.057 | 1.290,0 |
el Pallars Sobirà | Sort | 6.174 | 1.355,2 |
el Pla de l'Estany | Banyoles | 24.347 | 262,7 |
el Pla d'Urgell | Mollerussa | 29.723 | 304,5 |
el Priorat | Falset | 9.196 | 496,2 |
la Ribera d'Ebre | Móra d'Ebre | 21.656 | 825,3 |
el Ripollès | Ripoll | 25.744 | 958,7 |
la Segarra | Cervera | 18.497 | 721,2 |
el Segrià | Lleida | 166.090 | 1.393,7 |
la Selva | Santa Coloma de Farners | 117.393 | 995,5 |
el Solsonès | Solsona | 11.466 | 998,6 |
el Tarragonès | Tarragona | 181.374 | 317,1 |
la Terra Alta | Gandesa | 12.196 | 740,0 |
l'Urgell | Tàrrega | 31.026 | 586,2 |
era Val d'Aran | Vielha e Mijaran | 7.691 | 620,5 |
el Vallès Occidental | Sabadell, Terrassa | 736.682 | 580,7 |
el Vallès Oriental | Granollers | 321.431 | 851,9 |
Ikus, gainera[aldatu | aldatu iturburu kodea]
Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]
![]() |
Kataluniako eskualdeak | ![]() |
---|---|---|
Alt Camp • Alt Empordà • Alt Penedès • Alt Urgell • Alta Ribagorça • Anoia • Bages • Baix Camp • Baix Ebre • Baix Empordà • Baix Llobregat • Baix Penedès • Baixa Cerdanya • Barcelonès • Berguedà • Conca de Barberà • Garraf • Garrigues • Garrotxa • Gironès • Maresme • Moianès • Montsià • Noguera • Osona • Pallars Jussà • Pallars Sobirà • Pla de l'Estany • Pla d'Urgell • Priorat • Ribera d'Ebre • Ripollès • Segarra • Segrià • Selva • Solsonès • Tarragonès • Terra Alta • Urgell • Arango harana • Vallès Occidental • Vallès Oriental |