Kataluniako eskualdeak

Wikipedia, Entziklopedia askea
Kataluniaren eskualdekako banaketa gaur egun

Kataluniako eskualdeak 41 dira. Gaur egungo lurralde zatiketak Kataluniako Generalitateak 1936an egindako dekretu baten du jatorria, zeinak frankismoaren ondorioz 1939an balioa galdu zuen. Ondoren, 1987an, Generalitateak zatiketa hau berrezartzea erabaki zuen, hurrengo urtean, 1988an, hiru eskualde gehitu ziren arren: Pla de l'Estany, Pla d'Urgell eta Alta Ribagorça. 1990ean mugaren bat aldatu zen.

Kataluniako eskualdeen izenek el edo la artikuluak izan behar dituzte aurretik beti, dagokionaren arabera. Hala eta guztiz ere, badago salbuespen bat: artikulurik behar ez duen Osonako eskualdea; eta beste hirutan aukerakoa da artikulua: Anoia, Garraf eta Terra Alta. Hasierako artikulu hori letra xehez idazten da, bai mapa eta bai testuetan, esaldiaren hasieran izan ezean.

Kokapena[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kataluniako Eskualdeak

Eskualdeen zerrenda[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Eskualdea Hiriburua Biztanleria Azalera (km²)
l'Alt Camp Valls 35.635 544,7
l'Alt Empordà Figueres 99.321 74
l'Alt Penedès Vilafranca del Penedès 80.976 592,4
l'Alt Urgell La Seu d'Urgell 19.105 1.446,9
l'Alta Ribagorça Pont de Suert 3.477 426,8
l'Anoia Igualada 93.529 866,6
el Bages Manresa 155.112 1.295,2
el Baix Camp Reus 145.675 695,3
el Baix Ebre Tortosa 66.369 987,9
el Baix Empordà La Bisbal d'Empordà 102.566 700,5
el Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat 692.892 486,5
el Baix Penedès El Vendrell 61.256 295,5
la Baixa Cerdanya Puigcerdà 14.158 546,4
el Barcelonès Bartzelona 2.093.670 143,1
el Berguedà Berga 37.995 1.182,5
la Conca de Barberà Montblanc 18.766 648,9
el Garraf Vilanova i la Geltrú 108.194 184,1
les Garrigues Les Borges Blanques 18.999 799,7
la Garrotxa Olot 47.747 734,2
el Gironès Girona 136.543 575,5
el Maresme Mataró 356.545 396,9
el Moianès Moià 13.209 335,19
el Montsià Amposta 57.550 708,7
la Noguera Balaguer 34.744 1,733,0
Osona Vic 129.543 1.263,8
el Pallars Jussà Tremp 12.057 1.290,0
el Pallars Sobirà Sort 6.174 1.355,2
el Pla de l'Estany Banyoles 24.347 262,7
el Pla d'Urgell Mollerussa 29.723 304,5
el Priorat Falset 9.196 496,2
la Ribera d'Ebre Móra d'Ebre 21.656 825,3
el Ripollès Ripoll 25.744 958,7
la Segarra Cervera 18.497 721,2
el Segrià Lleida 166.090 1.393,7
la Selva Santa Coloma de Farners 117.393 995,5
el Solsonès Solsona 11.466 998,6
el Tarragonès Tarragona 181.374 317,1
la Terra Alta Gandesa 12.196 740,0
l'Urgell Tàrrega 31.026 586,2
era Val d'Aran Vielha e Mijaran 7.691 620,5
el Vallès Occidental Sabadell, Terrassa 736.682 580,7
el Vallès Oriental Granollers 321.431 851,9

Ikus, gainera[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]