Maurice Druon

Wikipedia, Entziklopedia askea
Maurice Druon

30. perpetual secretary of the French Academy (en) Itzuli

1985eko azaroaren 7a - 1999ko urria
Jean Mistler (en) Itzuli - Hélène Carrère d'Encausse

Europarlamentaria

1979ko uztailaren 17a - 1980ko ekainaren 20a
Barrutia: Frantzia
Hautetsia: 1979ko Europako Parlamenturako hauteskundea

Europar Kontseiluko Biltzar Parlamentarioko ordezkoa

1978ko apirilaren 24a - 1981eko maiatzaren 15a
Kultura ministroa

1973ko apirilaren 5a - 1974ko otsailaren 27a
Jacques Duhamel (en) Itzuli - Alain Peyrefitte
Association des lauréats du concours général (en) Itzuli lehendakari

1967, 1983 - 1973, 1988
André Maurois, Jacqueline de Romilly - Maurice Schumann (en) Itzuli, Jean Favier
seat 30 of the Académie française (en) Itzuli

1966ko abenduaren 8a - 2009ko apirilaren 14a
Georges Duhamel - Danièle Sallenave

Frantziako Nazio Biltzarreko kidea

Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakSamuel Roger Charles Wild, puis Druon
JaiotzaParis1918ko apirilaren 23a
Herrialdea Frantzia
Lehen hizkuntzafrantsesa
HeriotzaParis2009ko apirilaren 14a (90 urte)
Hobiratze lekuaLes Artigues-de-Lussac
Hezkuntza
HeziketaLycée Louis-le-Grand (en) Itzuli
Lycée Michelet, Vanves (en) Itzuli
Hizkuntzakfrantsesa
Jarduerak
Jarduerakpolitikaria, idazlea, gidoilaria eta haur literatura idazlea
Lantokia(k)Estrasburgo eta Brusela
Lan nabarmenak
Jasotako sariak
KidetzaFrantses Akademia
Errumaniar Akademia
Europako Kontseiluko Legebiltzarra
Academy of the Kingdom of Morocco for Royaume (en) Itzuli
Genero artistikoaeleberria
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoaErrepublikaren Aldeko Batasuna

IMDB: nm0238610 Allocine: 38037 Allmovie: p309070
Musicbrainz: 3d60d4c8-a6b9-4bff-bc47-f4b191316d52 Discogs: 648050 Allmusic: mn0001310908 Edit the value on Wikidata

Maurice Druon (Paris, 1918ko apirilaren 23a - ibidem, 2009ko apirilaren 14a) frantziar eleberrigilea izan zen.

Lazare Kessel etorkin errusiar-juduaren semea zen. Bere aitak bere buruaz beste egin zuen 1920an eta ama berriz ezkondu zen. Mauricek adopziozko aitaren abizena hartu zuen. Joseph Kessel osabarekin batera Partisanoen kantua itzuli zuen Frantziako Erresistentziarako.

18 urterekin literatur aldizkarietan idazten hasi zen. 1942an De Gaulle jeneralaren armadara batu zen.

1948an Goncourt Saria irabazi zuen Les Grandes Familles eleberriarekin. 1966an Frantses Akademiako kide hautatu zuten. Kultur gaietarako ministroa izan zen Pierre Messmerren gobernuan.

Les rois maudits (Errege madarikatuak) izenburuarekin elkartutako zazpi eleberri historikoengatik da ezaguna batez ere.

Lanak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Eleberriak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. Les Grandes Familles, 1948. Goncourt Saria 1948.
  2. La Chute des Corps, 1950.
  3. Rendez-vous aux Enfers, 1951.
  1. Le Roi de fer, 1955.
  2. La Reine étranglée, 1955.
  3. Les Poisons de la Couronne, 1956.
  4. La Loi des mâles, 1957.
  5. La Louve de France, 1959.
  6. Le Lis et le Lion, 1960.
  7. Quand un roi perd la France, 1977.
  1. L'Aube des Dieux, Paris, 1963.
  2. Les Jours des hommes, Paris, 1967.

Saiakerak, antzerkia eta ipuinak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  • Mégarée (1942), antzezlana.
  • Le Galérien, abestia (1942).
  • Le Sonneur de bien aller (1943), eleberri laburra.
  • Le Chant des partisans, Joseph Kesselekin (1943).
  • Lettres d'un Européen eta Nouvelles lettres d'un Européen (1943-1970), saiakerak.
  • Un voyageur (1953), komedia.
  • Antilopes des prés (1955), eleberri laburra.
  • L'hôtel de Mondez, (1956).
  • Le Coup de grâce (1953), mélodram, Joseph Kesselekin.
  • Des seigneurs de la plaine à l'hôtel de Mondez (1962), eleberri laburrak.
  • Le train du 12 novembre (The black Prince and other tales, Londres, Rupert Hart-Davis, 1962).
  • Paris, de César à saint Louis (1964), saiakera historikoa.
  • Bernard Buffet (1964), saiakera.
  • Du Soleil sur la Normandie (1964), ipuin historikoen bilduma.
  • Le Pouvoir (1965)
  • Le Bonheur des uns… (1967), ipuin bilduma :
  • 1 - Les seigneurs de la plaine,
  • 2 - Le train du 12 novembre,
  • 3 - L'hôtel de Mondez,
  • 4 - Le Bonheur des uns,
  • 5 - Le malheur des autres.
  • L'Avenir en désarroi (1968), essai.
  • Une église qui se trompe de siècle (1972), saiakera.
  • La Parole et le Pouvoir (1974).
  • Attention la France ! (1981).
  • Réformer la démocratie (1982).
  • La Culture et l’État (1985).
  • Jean-Pierre Brancourt eta Stéphane Rialsekin, Mémoire, Paris, Mémoire, 1986.
  • Vézelay, colline éternelle, nouvelle édition (1987).
  • Lettre aux Français sur leur langue et leur âme (1994).
  • Circonstances (1997).
  • Circonstances politiques (1998).
  • Circonstances politiques II (1999).
  • Le Bon Français (1999).
  • La France aux ordres d’un cadavre (2000), saiakera.
  • Ordonnances pour un État malade (2002).
  • Le Franc-parler (2003).
  • Mémoires. L'aurore vient du fond du ciel (2006).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]