Josep Pla saria

Wikipedia, Entziklopedia askea
Josep Pla saria
Motaliteratura sari
Honen izena daramaJosep Pla
Indarraldi1968 - 
Denbora-tarte1968 - 
HerrialdeaEspainia
Lanaren edo izenaren hizkuntzakatalan
Genero artistikoanarratiba
Sari-emaileaEdiciones Destino (en) Itzuli
Webgunegrup62.cat…

Josep Pla saria (katalanez: Premi Josep Pla) Ediciones Destino kataluniar argitaletxeak 1968tik ematen duen literatura saria da. Katalanezko prosazko lanen egileei ematen zaie. Josep Pla idazlearen izena darama.

Sariaren irabazleak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

Urtea Egilea Lana Iturriak
1968 Terenci Moix Onades sobre una roca deserta
1969 Baltasar Porcel Difunts sota els ametllers en flor
1970 Teresa Pàmies El testament de Praga
1971 Gabriel Janer Manila Els alicorns
1972 Alexandre Cirici El temps barrat
1973 Llorenç Villalonga Andrea Victrix
1974 Marià Manent El vel de Maia
1975 Enric Jardí Historia del cercle artistic de Sant Lluc
1976 Carles Reig Contraataquen
1977 Josep Maria Castellet Josep Pla o la raó narrativa
1978 Maria Àngels Anglada Les closes
1979 Jaume Miravitlles Gent que he conegut
1980 Jordi Sarsanedas La noia a la sorra
1981 Josep Piera El cingle verd
1982 Olga Xirinacs Interior amb difunts
1983 Pau Faner Fins al cel
1984 Norbert Bilbeny Papers contra la cinta magnética
1985 Gerard Vergés Tretze biografies imperfectes
1986 María Mercè Roca El present que m'acull
1987 Albert Manent El solc de les hores
1988 Àlex Susanna Quadern venecià
1989-1990 Miquel Àngel Riera Illa Flaubert [1]
1991 Xavier Rubert de Ventós El cortesà i el seu fantasma [2]
1992 Jordi Coca La japonesa [3]
1993 Xavier Roca Ferrer El cap de Penteu [4]
1994 Carme Riera Dins el darrer blau [5][6]
1995 Isabel Olesti Dibuix de dona amb ocells blancs [7]
1996 Pep Subirós Cita a tombuctú [8]
1997 Miquel de Palol El legislador [9]
1998 Valentí Puig L'home de l'abric [10]
1999 Francesc Puigpelat Apocalipsi blanc [11]
2000 Empar Moliner Feli estheticienne [12]
2001 Jordi Llavina Nitrato de Chile [13]
2002 Eva Piquer Una victòria diferent [14]
2003 Héctor Bofill L'últim evangeli [15]
2004 Robert Saladrigas La llibreta groga [16]
2005 Sebastià Alzamora La pell i la princesa [17][18]
2006 Lluís Maria Todó El mal francés [19]
2007 Martí Domínguez El retorn de Voltaire [20]
2008 Melcior Comes La batalla de Walter Stamm [21]
2009 Gaspar Hernàndez El silenci [22]
2010 Llucia Ramis Egosurfing [23]
2011 Cristian Segura El cau del conill [24]
2012 Rafel Nadal Quan érem feliços [25][26]
2013 Genís Sinca Una famíla exemplar [27][28]
2014 Albert Villaró i Boix Els ambaixadors [29]
2015 Andreu Carranza El poeta del poble [30]
2016 Lluís Foix Aquella porta giratòria [31]
2017 Xavier Theros La fada negra [32]
2018 Antoni Bassas Bon dia, són les vuit! [33]
2019 Marc Artigau La vigília [34]
2020 Laia Aguilar Pluja d'estels [35]
2021 Maria Barbal Tàndem [36][37]
2022 Antoni Cruanyes i Plana La vall de la llum [38]
2023 Gemma Ventura Farré La llei de l'hivern [39]

Erreferentziak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

  1. ↑ (Gaztelaniaz) «Miquel Angel Riera gana el Pla con 'Illa Flaubert'» El País 1990-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  2. ↑ (Gaztelaniaz) «Rubert de Ventos obtiene el Josep Pla con una obra basada en su experiencia de diputado» El País 1991-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  3. ↑ (Gaztelaniaz) «Jordi Coca gana el Josep Pla con la novela 'La japonesa'» El País 1992-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  4. ↑ (Gaztelaniaz) «Xavier Roca-Ferrer recrea la figura del artista en 'La cabeza de Penteo'» El País 1995-06-02 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  5. ↑ (Katalanez) Nopca, Jordi. «Carme Riera guanya el premi Sant Joan de novel·la» Ara 2016-06-20 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  6. ↑ «Carme Riera» Armiarma.eus (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  7. ↑ (Gaztelaniaz) «Isabel Olesti, única ganadora del Premio Josep Pla» El País 1995-01-10 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  8. ↑ (Gaztelaniaz) «Muere Pep Subirós, escritor y filósofo» La Vanguardia 2016-06-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  9. ↑ (Gaztelaniaz) «Carlos Cañeque, un autor desconocido, se alza con el Nadal y Miquel de Palol logra el Josep Pla» El Mundo 1997-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  10. ↑ (Gaztelaniaz) Moret, Xavier. «Valentí Puig gana el Josep Pla con un elogio del escritor ampurdanés» El País 1998-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  11. ↑ (Gaztelaniaz) Ginart, Belen. «El ganador del Pla afirma que hay crisis de argumentos» El País 1999-01-08 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  12. ↑ (Gaztelaniaz) Obiols, Isabel. «Empar Moliner gana el Pla con una sátira sobre la Barcelona de hoy» El País 2000-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  13. ↑ (Gaztelaniaz) Obiols, Isabel. «Jordi Llavina, premio Josep Pla, teje un triángulo amoroso entre dos artistas y una 'hippy'» El País 2001-01-08 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  14. ↑ (Gaztelaniaz) Obiols, Isabel. «Eva Piquer obtiene el Josep Pla» El País 2002-01-08 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  15. ↑ (Gaztelaniaz) Obiols, Isabel. «Hèctor Bofill gana el Josep Pla, y Vicente Álvarez, el Destino-Guión» El País 2003-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  16. ↑ (Gaztelaniaz) Moret, Xavier. «Robert Saladrigas obtiene el Josep Pla con las reflexiones de un piloto en crisis» El País 2004-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  17. ↑ (Gaztelaniaz) Mora, Rosa; Obiols, Isabel. «El 'imparable' Sebastià Alzamora gana el Pla con una novela histórica y fantástica» El País 2005-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  18. ↑ «Bertan behera. Solasaldia Kirmen Uribe eta Sebastià Alzamora idazleen artean, La Central liburudendaren 'A dos voces' ekimenaren baitan» Euskal Kultura 2010-05-05 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  19. ↑ (Gaztelaniaz) Moret, Xavier. «Un texto autobiográfico de Todó se lleva el Premio Pla» El País 2006-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  20. ↑ (Gaztelaniaz) «El escritor Martí Domínguez gana el premio Josep Pla con la novela 'El Retorn de Voltaire'» Europa Press 2007-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  21. ↑ (Gaztelaniaz) Durán, Lourdes. «Melcior Comes. "Mi novela reflexiona, a partir de la acción, sobre la representación del mal"» Diario de Mallorca 2008-01-08 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  22. ↑ (Gaztelaniaz) «Gaspar Hernández gana el Premio Josep Pla 2009 y Maruja Torres, el Nadal» 20minutos 2009-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  23. ↑ (Gaztelaniaz) «La periodista mallorquina Llúcia Ramis gana el Premio Josep Pla» Diario de Mallorca 2010-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  24. ↑ (Katalanez) Sallés, Quico. «Cristian Segura guanya el Premi Josep Pla» Nació Digital 2011-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  25. ↑ (Gaztelaniaz) Fernández, Laura. «Álvaro Pombo gana el Premio Nadal» El Mundo 2012-01-09 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  26. ↑ «Alvaro Pombo, 2012ko Nadal Sariaren irabazlea» EITB 2012-01-07 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  27. ↑ (Gaztelaniaz) «Genís Sinca recibe el 45 Premi Josep Pla con una sátira sobre las relaciones familiares en Catalunya» Europa Press 2013-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  28. ↑ «Genis Sincak irabazi du Josep Pla saria» Berria 2013-01-08 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  29. ↑ (Gaztelaniaz) «Albert Villaró gana el premio Josep Pla con una novela de detectives e historia ficción» El Periódico de Catalunya 2014-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  30. ↑ (Gaztelaniaz) «Andreu Carranza gana el Premio Josep Pla de novela» 20minutos 2015-01-09 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  31. ↑ (Katalanez) Nopca, Jordi. «Les memòries de Lluís Foix s'emporten el premi Josep Pla» Ara 2016-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  32. ↑ (Katalanez) Plantada, Esteve. «Xavier Theros, premi Josep Pla amb un «thriller fosc» a la Barcelona del segle XIX» Nació Digital 2017-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  33. ↑ (Katalanez) Plantada, Esteve. «Antoni Bassas, premi Josep Pla amb unes memòries sobre l'etapa a Catalunya Ràdio» Nació Digital 2018-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  34. ↑ (Gaztelaniaz) «Marc Artigau, 51 Premi Josep Pla con una novela sobre recuerdos y trayectoria vital» Europa Press 2019-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  35. ↑ (Gaztelaniaz) Safont Plumed, Joan. «Laia Aguilar gana el Premi Josep Pla con 'Pluja d'estels'» El Nacional 2020-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  36. ↑ (Gaztelaniaz) Camps, Magí. «Maria Barbal gana el Josep Pla con ‘Tàndem’» La Vanguardia 2021-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  37. ↑ «Maria Barbalek irabazi du Josep Pla saria, eta Najat El-Hachmik, berriz, Nadal saria» Berria 2021-01-08 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  38. ↑ (Katalanez) Safont Plumed, Joan. «Toni Cruanyes guanya el premi Josep Pla amb ‘La vall de la llum’, un homenatge al seu avi» VilaWeb 2022-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).
  39. ↑ (Gaztelaniaz) «La periodista cultural Gemma Ventura Farré gana el Josep Pla 2023» El Periódico de Catalunya 2023-01-06 (Noiz kontsultatua: 2023-09-18).

Kanpo estekak[aldatu | aldatu iturburu kodea]

"https://eu.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Pla_saria&oldid=9392872"(e)tik eskuratuta